Pare, jo vull ser ballarina!

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquells que tenim fills sabem el què és. Els mires la primera vegada, a l’ hospital, i penses, què serà de tu? Aquesta primera intuïció, tan vertadera, de desitjar la felicitat d’ aquell qui estimes, es va convertint poc a poc en una mirada carregada de pretensions. Les convencions, el sistema econòmic, el narcisisme… “Seràs enginyer, metgessa, informàtic, ara sembla que ser arquitecte no està aconsellat”. “Però, pare, jo vull ser ballarina!”

Deliciós aquest curtmetratge, que ens fa pensar una mica a tots….

¿Bailamos?

 

La cultura i la creativitat ens poden dur a un nou paradigma?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa uns dies, l’amiga Beatriu Daniel ens va convidar a diverses persones del món de la cultura a participar d’una jornada de reflexió per al Pla Nacional de Valors que està impulsant el Departament de Benestar i Família.

 

Allà ens explicaven com un grup de persones i consultors estan ajudant la Generalitat a definir quin és el nou paradigma del segle XXI, quins processos de transició s’estan produint. Es parlava que anem – o hauríem d’anar – cap a una economia del bé comú i un sistema financer no especulatiu, cap a una democràcia participativa, governança oberta, democràtica i transparent, cap a una educació integral i multidimensional, en l’àmbit de la salut cap a una visió integral de la persona i consciència pròpia salut, cap a la consciència de l’impacte mediambiental individual i col·lectiva i dels recursos energètics limitats, cap a una cultura com a eina de transformació personal i col·lectiva, cap a un consum responsable, cap a empreses que aportin valor a la societat, centrades en les persones, sostenibles econòmica, social i mediambiental i cap a una comunicació ètica i participativa.

 

Certament una descripció molt aspiracional del que tots voldríem, però no acabem d’assolir. I de qui és la culpa? Dels ciutadans que no ho demanem prou o del lideratge actual? Segurament hi ha una mica de tot. Calen compromisos clars, transparència i participació, diàleg i comunicació, i harmonia entre el que es predica i el que es fa.

 

Potser en comptes de parlar de valors desitjats i de nous paradigmes, hauríem d’analitzar què fem en el dia a dia i pensar si és coherent amb aquests valors que professem tots. Celebro la tasca feta de pensar i repensar els valors, però potser caldria començar per analitzar els comportaments. Si ens comprometem a fer petits canvis en el nostre dia a dia, potser podrem realment parlar de nou paradigma. La visió del món no canvia per desitjos o valors expressats, sinó per fets reals. Si els desitjos no es transformen en realitats no provoquen cap canvi. És aquesta crisi l’espurna necessària per encendre la flama d’un canvi important? O la gent íntimament espera tornar a l’statu quo previ?

 

Frank Ponti en un article recent comentava que no creia en el nou paradigma i deia que “hi haurà esperança col·lectiva si cadascú de nosaltres aprèn a ser una mica més savi cada dia”. I aquí l’aportació de la cultura és clau: pot generar saviesa, esperit crític, curiositat i creativitat. Com també ho és la relació entre educació i creativitat. Sir Ken Robinson deia que l’escola és responsable de la limitació de la creativitat dels nens i nenes. El nou paradigma pot dependre d’una educació més creativa i lliure

La cultura, element disruptiu per a la comunicació corporativa

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Avui hem organitzat al Col·legi de Periodistes (@Periodistes-org) un col·loqui-dinar sobre CultHunting (@culthunting) i el que la cultura pot aportar d’innovació a la comunicació corporativa.

Hem tingut tres ponents de luxe, els directors de comunicació del Mercat de les Flors, del Teatre Nacional, i de la Fundació MACBA. Tots tres, han dedicat un sentit record a l’Anna Lizaran al qual ens afegim de tot cor. Gràcies Annita, per tot el que ens has donat!

Pepe Zapata (@pepezapata), dircom del Mercat de les Flors (@mercatflors), afirma que l’element disruptor de l’artista pot ajudar l’empresa a trobar noves respostes als seus reptes. Comenta que les organitzacions no busquen noves vies de patrocini sinó compartir projectes culturals. Ens recorda el Cluetrain Manifesto: les marques són converses. Per tant, cal tenir molt clar els valors (diferencials) que guien aquestes converses. La clau de la comunicació – corporativa i també cultural – és connectar comunitats. Cal generar engagement amb els públics, clients o usuaris.

Consol Vancells (@cvancells), dircom del Teatre Nacional (@teatrenacional) ens explica que el que la cultura pot aportar a l’empresa és compartir valors. L’empresa s’ha de preguntar quins són seus valors i si es vol comprometre amb la comunitat. És imprescindible aquest plantejament previ per donar sentit a la imprescindible col·laboració del sector privat, públic, cultural i la societat. Cal que tothom hi guanyi perquè tingui sentit.

Respecte de la comunicació cultural, comenta Vancells que l’objectiu no és vendre, la venda (d’entrades, abonaments, experiències) és la conseqüència d’una bona estratègia de comunicació. La campanya de comunicació més eficient no val diners ni es pot pagar i es diu boca-orella. El teatre és el 3D de tota la vida, l’experiència del directe és impossible de substituir. El teatre i la cultura aporten veritat – no es pot enganyar des de l’escenari – i això és el que la gent busca avui. Les empreses que busquen veritat, la poden trobar en l’art i la cultura.

Vancells fa referència a frase de Felix Muñoz, ex-dircom de Coca-cola: “No és una època de canvi, és un canvi d’època”. El sistema capitalista actual no funciona – diu la Consol-, l’hem de repensar entre tots, tots som agents del canvi. I en aquest canvi hem de prioritzar els valors, la veritat i les persones. Per començar amb el canvi recomana un vídeo inspirador de Simon Mainwaring, ànima del projecte We First (@wefirst): “From Me First to We First”.

Clou el torn de presentacions David Camps (@David_Camps), director de comunicació i patrocini de la Fundació MACBA (@MACBA_Barcelona), entitat que recentment ha celebrat el 25è aniversari. Camps afirma que cal posar en valor el que la cultura pot aportar al branded content i a la innovació a l’empresa. Davant la pregunta de què esperen avui les marques, comenta que una gran majoria demanen l’accés a un nou públic que els resulta atractiu i eines per gestionar i protegir la reputació corporativa. Aquests són els motius, però qui i perquè es pren la decisió d’inversió cultural dins les empreses? Camps ens diu que no sempre és el president o CEO, sovint també influeixen els directors de comunicació, RSC… Per als primers el motiu principal són les relacions que poden establir mitjançant el patrocini o mecenatge, per als segons la decisió pot estar més vinculada als valors i retorn de la inversió que els aporta vincular-se a un projecte cultural. Relacions o valors són la base de la motivació d’una acció cultural.

Les empreses avui dia, a més, volen projectes a mida, diu Camps. El patrocini del segle xxi requereix noves estructures a les entitats culturals. La figura del fundraiser o feefinder serà cada dia més rellevant. Acabem amb una nota negativa tot i que previsible, Camps comenta que l’esborrany de la Llei de Mecenatge està aturada al Ministeri d’Hisenda i que no espera que s’aprovi en aquesta legislatura…

Les noves possibilitats de relació amb l’espectador a través dels canals de venda propis

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

 

Durant dos dies hem estat presentant a diferents persones el nou projecte d’aPortada Comunicació, www.cultcities.com. Es tracta d’un programa que permet gestionar les dades dels públics culturals de manera professional amb l’objectiu d’optimitzar l’ús posterior per a una comunicació efectiva.

Hem tingut el plaer de conèixer diverses iniciatives tecnològiques molt interessants, d’una banda, les plataformes de gestió integrals d’equipaments i d’altra banda, les famoses empreses de “ticketing”. Algunes ja consolidades com www.entradas.com i d’altres més innovadores sota el meu punt de vista com www.ticketea.com o www.koobinevent.com. És cert, tothom vol tenir dades: els teatres, els festivals, i, evidentment, les mateixes empreses de “ticketing” volen tenir les dades. La possibilitat de gestionar la relació de l’acte de la compra amb el client és un privilegi que ja feia molt de temps que s’estava cercant des dels espais i institucions escèniques. Algunes institucions com la Diputació de Barcelona han impulsat línees de subvencions molt clares adreçades a facilitar la incorporació de sistemes propis en equipaments.

És un gust veure com Catalunya es posiciona a Espanya com una comunitat innovadora pel que fa a la gestió cultural, a la incorporació de sistemes de gestió professionals. Una comunitat que es preocupa per com millorar la relació amb els seus públics. La pregunta clau és quines possibilitats ofereix un ticketing propi per a la configuració d’un criteri de relació amb els nostres públics. Alguns punts importants a tenir en compte:
1. L’eina de venda pròpia és un privilegi per a l’obtenció de dades personals bàsiques: DNI, NOM I COGNOMS, CODI POSTAL, E-MAIL. En l’acte de la compra no es pot demanar més.
2. També es pot extreure la informació pròpia de consum: quant, quan, com, preferència en l’espai, etc.
3. Aquesta informació és molt important però s’ha de traduir en la possibilitat d’una millor segmentació en la comunicació amb aquestes persones.

Cal complementar amb una eina CRM. Es tracta de comunicar-te amb aquestes persones i obtenir més informació per després segmentar: els hàbits, els gustos, les tendències, les barreres al consum, les motivacions, etc. D’aquesta manera, les eines de ticketing faran un gran servei a la difusió de l’equipament.
1. Segmentant guanyem: proximitat, efectivitat, confiança, etc.
2. L’èxit que motivarà la compra recau en construir un diàleg de tu a tu amb els persones.
3. La venda es motiva a través del preu, de les recomanacions, de la publicitat, però, sobretot, a través d’una relació que es va construint.

Si, a més, compartim la informació de preferències amb altres, podrem:
- Tenir informació no només dels clients sinó dels que no ho són.
- Per tant, pensar en la possibilitat d’ampliar els nostres públics.
- Pensar estratègies publicitàries i, fins i tot, de programació, adequades a la voluntat de l’espectador.

CultCities és el primer CRM pensat específicament per a la gestió de públics culturals.

Aniré al teatre

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Permeteu-me que parli en primera persona. Tinc una bona amiga de Tarragona que va fer l’aniversari fa uns mesos. Ens vam conèixer en un curs ara fa uns anys i no hem perdut el contacte des de llavors. Ahir em va enviar un correu electrònic i em va convidar a anar al teatre amb ella i uns amics de l’Associació de Persones Sordes de Tarragona i Comarques. Era una activitat bastant diferent a les que solen fer i, suposo que per això, en tenia moltes ganes.

L’obra ja estava triada. Mancava seleccionar el dia que ens anava millor a tots. Ja em van avisar que havia de ser el 10 o l’11 de novembre, les úniques dates que s’ofereix l’obra subtitulada, amb anell magnètic per a gent amb audiòfon i amb audiodescripció per a cecs. Bé, no seria complicat posar-nos d’acord.

Aconseguir fer la cultura accessible sempre ha estat el meu punt dèbil. Un valor com el cultural hauria de poder ser universal. La meva primera idea després de veure que es feia teatre accessible a Catalunya (mai havia estat gaire segura que existís), va ser buscar quines altres obres eren accessibles per poder sorprendre a la meva amiga i anar un dia les dues al teatre (li dec un regal d’aniversari). Però res. Només hi ha un teatre a tot Catalunya que ofereixi aquests serveis i haurem d’esperar que canviïn la cartellera per poder anar-hi.

Investigant vaig trobar que ja hi ha campanyes amb finançament privat que intenten aconseguir aquests objectius. A Espanya, ja hi ha 9 teatres que ofereixin aquests serveis (l’any passat només n’hi havia dos a Madrid) i, volgués o no, vaig dibuixar un somriure en veure que tot i la situació actual, s’anava avançant. També alguns Centres Cívics i teatres públics ofereixen alguns serveis (els més econòmics) si els hi demanen els usuaris. Prou satisfeta, ja sabia que alguna cosa trobaria com a regal, encara que fos d’aquí uns mesos. Total, ja no em ve d’aquí.

Llancem nous projectes per a la cultura… Els voleu conèixer?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquest mes d’octubre estem d’estrena. Llancem dues iniciatives en què hem estat treballant molts mesos i de les quals n’estem molt satisfets.

La primera surt a la llum amb el suport de la Llotja de la Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una jornada d’inspiració orientada a directius d’empresa per donar conèixer les possibilitats que ofereix la cultura com a motor d’innovació a l’empresa. Hem pensat mai com la cultura ens pot ajudar a generar canvis, millorar la motivació dels equips, augmentar la visibilitat o generar noves idees?

Sota el títol de CultHunting Day en una intensa jornada el divendres 23 de novembre presentem casos d’empreses que han apostat per la cultura com a estratègia corporativa, diàlegs inspiradors entre artistes i emprenedors, més de 20 idees d’artistes pensades per donar solucions a l’empresa…

Convidem creadors que tinguin una proposta que pensin pot donar solució a un repte del món de l’empresa que enviïn propostes a través del web del CultHunting Day per ser una de les 20 idees que es presentaran a un centenar de directius en aquesta jornada.

El nom de CultHunting ve de la cerca de noves tendències a les empreses a partir de la cultura. L’art és pura creativitat i un motor d’innovació que també pot ajudar les empreses. Entreu a culthunting.com per a més informació.

La segona és una plataforma de CRM per a Ajuntaments i entitats. Amb el nom de CultCities, identitats culturals ofereix un estudi de perfils culturals, una plataforma de gestió de dades i enviaments.

En temps de tempesta sortim a la mar i fem noves propostes. Perquè quedar-se quiet no és mai la millor solució, perquè tot és possible i perquè sabem què necessiten els nostres clients, aquest mes neixen dos nous projectes aPortada. Embarqueu amb nosaltres?

 

La cultura és masculina?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El dijous 6 de setembre la Fira de Tàrrega i l’entitat sueca Subtopia van organitzar un fòrum de debat sobre cultura Catalunya-Països nòrdics anomenat “Focus nòrdic”.

Els amics de la Fira em van convidar a moderar i presentar les conclusions de la taula sobre gènere i cultura, que va dur el títol d’eQuality. Les reflexions que se’n van derivar van ser molt interessants i les volia compartir amb vosaltres.

Suècia i els països nòrdics viuen un gran renaixement del moviment feminista i la qüestió de la igualtat d’oportunitats d’ambdós gèneres està a l’agenda mediàtica i política. A Catalunya, en canvi – segurament perquè tenim d’altres coses en què pensar darrerament que suposen més urgència – no és un tema de debat i, tal i com vam constatar a la conversa, la paraula feminista genera certs anticossos i es relaciona amb els moviments dels anys 70.

Necessitem aquí a casa nostra aquest renaixement? Tenim la feina feta? Ens hem parat mai a pensar qui dirigeix la cultura del país? Grans festivals, equipaments, ens públics… són bàsicament dirigits per homes, es comentava a la taula de debat, mentre que a Suècia més del 50% dels llocs directius en l’àmbit de la cultura estaven ocupats per dones.

Per què és important pensar si és un home o una dona qui dirigeix una entitat? Hem de recórrer a quotes per corregir una situació desigual? Aquestes i altres preguntes van sorgir al debat. Tove Sahlin de Shakeitlab comentava que la resposta de que cal primar la qualitat per damunt del gènere podia ser una trampa, perquè cal veure qui defineix la qualitat. Deia Tove que “els homes han tingut 400 anys per equivocar-se, ara és el torn de les dones”. Què en penseu?

A la conversa vam concloure que les dones necessitaven voler, poder i algú que hi cregui. Calen suports estructurals, crear xarxa i, sobretot, assumir la visibilitat. Les dones encara som massa invisibles públicament i cal que perdem aquesta prudència. Què en penseu?

 

Com lliga l’IVA cultural al 21% amb la Llei de Mecenatge?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Demà entra en vigor un malson. La fi de l’IVA reduït a la cultura, que passa d’un 8 a un 21%. Un increment de 13 punts perquè algú no ha entès que #laculturaNOésunluxe i que és un pilar irrenunciable de l’estat del benestar, com ho són l’educació i la salut.

Segons un recent estudi de la unió d’Associacions empresarials de la cultura, s’estima que aquesta decisió provocarà un tancament del 20% de les empreses culturals, una pèrdua de 4.500 llocs de treball, un descens de 500 milions d’euros de taquilla… i tot per una mesura que a Portugal ja s’ha demostrat ineficaç i que va a contracorrent de tot Europa. Els països de la zona euro tenen un IVA reduït (Bèlgica, França i Suècia 6%, Alemanya 7%…) mentre a Espanya l’impost ha augmentat un 260%.

Un escac (i mat?) al sector de la cultura, a les indústries creatives, a l’economia del coneixement. Més enllà del mal que provocarà, em pregunto… Quina justificació té? Quin model econòmic i social persegueix el govern espanyol? Quin benefici aportarà? Com lliga això amb la Llei de Mecenatge?

El ministre Lassalle continua afirmant que aquest any s’aprovarà la tan esperada Llei de Mecenatge – seguint el model francès – que oferirà deduccions fiscals del 70% a particulars (ara és del 25) i 60% a empreses per aportacions a la cultura. Es parla d’una targeta de benefactor, d’un 100% de desgravació per al micromecenatge (fins als 150 euros)… Però jo em pregunto, quin sentit tindrà aquesta llei aquesta llei a partir d’ara si els creadors estan a l’atur, les empreses culturals tancades i les sales estan buides? Quina cultura serà beneficiària d’aquest mecenatge? Quina coherència té tot plegat? Sisplau que algú ho expliqui que ens agradaria poder-ho comprendre.

Motivar-se a la feina

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat dimecres 6 de juny, Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà, creada i impulsada l’any 1997 per Mercè Sala, va oferir un nou Tast de Comunicació en aquest cas a l’entorn de la motivació de les persones a les organitzacions.

Voleu saber quin és el vostre grau de motivació en un projecte? Sabeu com motivar el vostre equip? Mesureu el vostre grau de passió, d’energia, de confiança, d’implicació i participació o d`agraïment en el projecte en qüestió i us podreu fer una idea de com de motivats esteu. Ah! I el més important: si un mateix no està motivat serà impossible que aconsegueixi motivar als que l’envolten.

Durant la seva exposició, Fornés va mencionar com a principals elements motivadors:

  • Una bona comunicació interna
  • Un bon ambient físic de treball
  • Varietat en les tasques
  • Participació dels treballadors en decisions de l’organització
  • Sistema de reconeixements i agraïments
  • Interacció amb la resta de companys de treball
  • Horaris adaptats i més flexibles

Fornés va lloar també l’humor com a element motivador en múltiples situacions laborals: noves contractacions, conflictes, celebracions, etc. La Fundació Factor Humà aposta per la introducció de l’humor en els moments més crítics i per facilitar-ho posa a disposició dels seus socis tot un seguit de recursos humorístics com aquest:

 

La importància de conèixer el nostre públic

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Llegint l’últim número de la revista C84 d’AECOC m’he trobat amb un article ben interessant sobre la tecnologia aplicada al consum. Dues propostes de Danone per conèixer millor al consumidor i atraure’l cap a les neveres de iogurts. Aquestes dues eines són el Shopper Lab i l’Eye-Tracking. La primera és una sala virtual amb tecnologia 3D per fer possible un “passeig” per la botiga i comprovar com el consumidor avalua l’impacte de nous productes o canvis d’ubicació abans d’aplicar el canvi a la botiga.

L’altre, i més interessant, consisteix en una eina amb tecnologia d’infrarojos que permet veure el que el comprador està mirant. D’aquesta manera és poden avaluar ubicacions, cartelleries o quina ha estat la presa de decisions.

Cada vegada és més important conèixer qui és, què fa i què mou el nostre consumidor per afavorir la compra. Això el màrqueting de productes de consum ho té ben clar i la tecnologia li està ajudant.

Com podem aplicar la tecnologia per conèixer més el nostre públic? Existeixen maneres de conèixer el nostre públic encara que el nostre producte no es trobi en un supermercat? Quines experiències coneixeu en aquest sentit? Des d’aPortada estem treballant en un nou servei adreçat a conèixer millor els nostres públics, ben aviat us el presentarem.

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare