La cultura, element disruptiu per a la comunicació corporativa

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Avui hem organitzat al Col·legi de Periodistes (@Periodistes-org) un col·loqui-dinar sobre CultHunting (@culthunting) i el que la cultura pot aportar d’innovació a la comunicació corporativa.

Hem tingut tres ponents de luxe, els directors de comunicació del Mercat de les Flors, del Teatre Nacional, i de la Fundació MACBA. Tots tres, han dedicat un sentit record a l’Anna Lizaran al qual ens afegim de tot cor. Gràcies Annita, per tot el que ens has donat!

Pepe Zapata (@pepezapata), dircom del Mercat de les Flors (@mercatflors), afirma que l’element disruptor de l’artista pot ajudar l’empresa a trobar noves respostes als seus reptes. Comenta que les organitzacions no busquen noves vies de patrocini sinó compartir projectes culturals. Ens recorda el Cluetrain Manifesto: les marques són converses. Per tant, cal tenir molt clar els valors (diferencials) que guien aquestes converses. La clau de la comunicació – corporativa i també cultural – és connectar comunitats. Cal generar engagement amb els públics, clients o usuaris.

Consol Vancells (@cvancells), dircom del Teatre Nacional (@teatrenacional) ens explica que el que la cultura pot aportar a l’empresa és compartir valors. L’empresa s’ha de preguntar quins són seus valors i si es vol comprometre amb la comunitat. És imprescindible aquest plantejament previ per donar sentit a la imprescindible col·laboració del sector privat, públic, cultural i la societat. Cal que tothom hi guanyi perquè tingui sentit.

Respecte de la comunicació cultural, comenta Vancells que l’objectiu no és vendre, la venda (d’entrades, abonaments, experiències) és la conseqüència d’una bona estratègia de comunicació. La campanya de comunicació més eficient no val diners ni es pot pagar i es diu boca-orella. El teatre és el 3D de tota la vida, l’experiència del directe és impossible de substituir. El teatre i la cultura aporten veritat – no es pot enganyar des de l’escenari – i això és el que la gent busca avui. Les empreses que busquen veritat, la poden trobar en l’art i la cultura.

Vancells fa referència a frase de Felix Muñoz, ex-dircom de Coca-cola: “No és una època de canvi, és un canvi d’època”. El sistema capitalista actual no funciona – diu la Consol-, l’hem de repensar entre tots, tots som agents del canvi. I en aquest canvi hem de prioritzar els valors, la veritat i les persones. Per començar amb el canvi recomana un vídeo inspirador de Simon Mainwaring, ànima del projecte We First (@wefirst): “From Me First to We First”.

Clou el torn de presentacions David Camps (@David_Camps), director de comunicació i patrocini de la Fundació MACBA (@MACBA_Barcelona), entitat que recentment ha celebrat el 25è aniversari. Camps afirma que cal posar en valor el que la cultura pot aportar al branded content i a la innovació a l’empresa. Davant la pregunta de què esperen avui les marques, comenta que una gran majoria demanen l’accés a un nou públic que els resulta atractiu i eines per gestionar i protegir la reputació corporativa. Aquests són els motius, però qui i perquè es pren la decisió d’inversió cultural dins les empreses? Camps ens diu que no sempre és el president o CEO, sovint també influeixen els directors de comunicació, RSC… Per als primers el motiu principal són les relacions que poden establir mitjançant el patrocini o mecenatge, per als segons la decisió pot estar més vinculada als valors i retorn de la inversió que els aporta vincular-se a un projecte cultural. Relacions o valors són la base de la motivació d’una acció cultural.

Les empreses avui dia, a més, volen projectes a mida, diu Camps. El patrocini del segle xxi requereix noves estructures a les entitats culturals. La figura del fundraiser o feefinder serà cada dia més rellevant. Acabem amb una nota negativa tot i que previsible, Camps comenta que l’esborrany de la Llei de Mecenatge està aturada al Ministeri d’Hisenda i que no espera que s’aprovi en aquesta legislatura…

Llancem nous projectes per a la cultura… Els voleu conèixer?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquest mes d’octubre estem d’estrena. Llancem dues iniciatives en què hem estat treballant molts mesos i de les quals n’estem molt satisfets.

La primera surt a la llum amb el suport de la Llotja de la Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una jornada d’inspiració orientada a directius d’empresa per donar conèixer les possibilitats que ofereix la cultura com a motor d’innovació a l’empresa. Hem pensat mai com la cultura ens pot ajudar a generar canvis, millorar la motivació dels equips, augmentar la visibilitat o generar noves idees?

Sota el títol de CultHunting Day en una intensa jornada el divendres 23 de novembre presentem casos d’empreses que han apostat per la cultura com a estratègia corporativa, diàlegs inspiradors entre artistes i emprenedors, més de 20 idees d’artistes pensades per donar solucions a l’empresa…

Convidem creadors que tinguin una proposta que pensin pot donar solució a un repte del món de l’empresa que enviïn propostes a través del web del CultHunting Day per ser una de les 20 idees que es presentaran a un centenar de directius en aquesta jornada.

El nom de CultHunting ve de la cerca de noves tendències a les empreses a partir de la cultura. L’art és pura creativitat i un motor d’innovació que també pot ajudar les empreses. Entreu a culthunting.com per a més informació.

La segona és una plataforma de CRM per a Ajuntaments i entitats. Amb el nom de CultCities, identitats culturals ofereix un estudi de perfils culturals, una plataforma de gestió de dades i enviaments.

En temps de tempesta sortim a la mar i fem noves propostes. Perquè quedar-se quiet no és mai la millor solució, perquè tot és possible i perquè sabem què necessiten els nostres clients, aquest mes neixen dos nous projectes aPortada. Embarqueu amb nosaltres?

 

La importància de conèixer el nostre públic

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Llegint l’últim número de la revista C84 d’AECOC m’he trobat amb un article ben interessant sobre la tecnologia aplicada al consum. Dues propostes de Danone per conèixer millor al consumidor i atraure’l cap a les neveres de iogurts. Aquestes dues eines són el Shopper Lab i l’Eye-Tracking. La primera és una sala virtual amb tecnologia 3D per fer possible un “passeig” per la botiga i comprovar com el consumidor avalua l’impacte de nous productes o canvis d’ubicació abans d’aplicar el canvi a la botiga.

L’altre, i més interessant, consisteix en una eina amb tecnologia d’infrarojos que permet veure el que el comprador està mirant. D’aquesta manera és poden avaluar ubicacions, cartelleries o quina ha estat la presa de decisions.

Cada vegada és més important conèixer qui és, què fa i què mou el nostre consumidor per afavorir la compra. Això el màrqueting de productes de consum ho té ben clar i la tecnologia li està ajudant.

Com podem aplicar la tecnologia per conèixer més el nostre públic? Existeixen maneres de conèixer el nostre públic encara que el nostre producte no es trobi en un supermercat? Quines experiències coneixeu en aquest sentit? Des d’aPortada estem treballant en un nou servei adreçat a conèixer millor els nostres públics, ben aviat us el presentarem.

Fundraising: construcció de relacions de confiança

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat dimecres 9 de maig, David Camps, director de comunicació i mecenatge de la Fundació MACBA, va oferir un nou Tast de Comunicació sobre fundraising i filantropia. Una visió molt personal feta a partir de 4 històries, on va parlar de la importància de les relacions en el fundraising, com aquest és una visió a llarg termini, a més és experiència, és relacional, és sentir-se part d’un compromís global i sobretot és aconseguir que els altres captin per a tu.

A partir de 4 històries personals David Camps va parlar de conceptes com la filantropia, la capilaritat i viralitat, la governança i la gestió d’expectatives. Tot i ser un concepte molt actual, Camps creu que no estem preparats per al fundraising; els gestors no estan formats i els governs tenen molta pressa per una feina que requereix paciència.

Si hi ha una cosa important, és que els donants són com els amics, volen sentir-se part del projecte, per tant, hem de pensar en les relacions i en el seu manteniment i no en les donacions i els diners, perquè està comprovat que la passió és el que mou la donació. Per exemple, el moviment 15M hagués aconseguit entre 1, 5 i 3 milions d’euros en una setmana, segons David Camps, si hagués fet una tasca de captació de fons.

A més, durant la seva exposició va donar alguns consells per fer front a la crisi actual:

  • No talleu inversió en comunicació
  • No rebaixeu la qualitat del servei, del producte, de l’activitat,…
  • Identifiqueu valors i atributs singulars del vostre projecte, institució
  • Pedagogia interna i externa
  • No espereu retorn a curt termini

Black Mirror: el mirall negre que res reflecteix o que el no-res reflecteix

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Després de l’impacte que ha causat a la meva vida veure Black Mirror, no puc deixar d’escriure aquest mes sobre aquest tema en aquesta petita finestra al món que és el blog d’aPortada. Black Mirror és una mini sèrie britànica que està causant furor entre els teleadictes. El director escull tres situacions completament diferents per reflexionar sobre l’impacte de les noves tecnologies i les possibilitats d’Internet en un món buit de certeses i feble davant el poder.

No entraré molt en els detalls de l’argument, només unes pinzellades. A Internet podreu trobar diverses síntesis bones. El primer capítol, dur i afilat com un punyal, ens explica com el President del Regne Unit ha d’afrontar la decisió de rescatar d’un segrest a la Princesa penetrant a un porc davant totes les televisions del món. El segon, deshumanitzat però esperançador, planteja la vida d’una societat futurista que viu la seva relació amb el món a través de la realitat virtual; els seus protagonistes treballen davant d’una vídeo consola per obtenir punts que canvien per béns de consum; el màxim objectiu és accedir a un concurs tipus “Tú sí que vales”. El tercer, feridor com cap, descriu la vida d’un matrimoni també a una realitat possible on els humans compten amb unes càpsules que s’insereixen al cervell per poder emmagatzemar totes les vivències i després visualitzar-les. Ningú s’escapa de visualitzar i de mostrar les seves pròpies vivències.

Què tenen en comú els tres capítols? Els diferents capítols plantegen una situació imaginativa – però possible – en la qual les tecnologies (mitjans socials com youtube o twitter, en el primer capítol; i realitat virtual en el segon i tercer) ja no són eines que ens ajuden en tasques com la comunicació del pensament o les accions o la facilitació de les feines quotidianes; sinó que han passat a substituir la realitat. Ja no hi ha realitat, no hi ha res; només existeix un món inventat. En aquest sentit, els mitjans de comunicació i la seva programació també estan afavorint aquest empobriment de la persona. El consumisme i el materialisme faciliten que les persones ja no siguem capaces d’empatizar amb les altres, i visquem desenganxats.

Però, no crec que el director plantegi l’origen del problema en les invencions de l’home. En els capítols veiem un problema anterior. Tots els protagonistes són persones fràgils, pràcticament desestructurades, el desig està empetitit. Davant un “jo” fràgil i pobre, el poder té totes les facilitats per dir-te què et fa feliç. Davant la falta de certeses, el “jo” buscarà la felicitat únicament en l’instint i en el poder. I així, veiem a un President britànic disposat a tot perquè el seu electorat el segueixi; un sexe convertit en consum i concebut com a eina per sotmetre a l’altre – per a mi el més dur de la sèrie –; una cantant que es prostitueix per aconseguir la fama; etc.

I en tot aquest panorama, hi ha alguna esperança per recuperar la humanitat? Deia un amic meu que qui sofreix no és la societat sinó el jo, la persona. El protagonista del segon capítol li diu a la cantant: “La teva veu és el més veritable que ha passat” i per això li dóna tot els seus diners. Perquè aposta per la humanitat, per la veritat. Ens hem de deixar sorprendre per aquelles persones en les quals intuïm la cerca de la veritat, aquelles que no es conformen, que busquen la Bellesa; amb la senzillesa d’un nen. La vida és lluita entre aquesta admiració o el poder.

Entendre a utilitzar Internet

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Internet és notícia, és el que llegim als diaris, escoltem a la ràdio o mirem per la televisió. En els últims temps, Internet és gairebé omnipresent a les nostres vides. Pot formar part de l’actualitat per ser un dels majors responsables de les revolucions a diferents països àrabs però també ho és pel sorgiment de noves lleis que limiten els seus usos, intentant regular una nova plataforma que sembla irregulable.

El més important a Internet és entendre’l a utilitzar. És massa difícil lluitar contra Internet, hem d’explotar el seu potencial, tant des d’institucions, empreses, artistes com de particulars. Hem de fer una mirada de fons i deixar volar la nostra creativitat, perquè és a partir d’aquesta mirada positiva i activa amb la que crearem noves maneres de veure el món.

Posarem per exemple el món de la cultura. Moltes vegades quan pensem en cultura s’entén que el sorgiment d’aquesta nova plataforma li ha estat perjudicial, ens venen al cap paraules com “propietat intel·lectual”, “SGAE” o ”Sinde”. Però si ens desfem dels prejudicis inicials, recordarem com en els seus inicis (i actualment també) xarxes com MySpace van ajudar a donar notorietat a noves bandes encara desconegudes. Però Internet no només suposa una oportunitat per principiants de la cultura, sinó que també Festivals ja consagrats de l’escena catalana fan servir xarxes com Spotify per donar a conèixer els artistes que hi participaran, així ho ha fet des de fa uns anys el Mercat de Música Viva de Vic o recentment el famós Festival Coachella ha retransmès per Youtube i gairebé ininterrompudament els concerts més importants del festival. I no cal que el producte sigui modern i destinat per a joves, l’explotació de les xarxes també funciona amb la Música Clàssica, com és l’exemple de la iniciativa Orquesta Sinfónica de Youtube en la que 101 músics de 33 països es van reunir a Sydney per realitzar un festival de gairebé una setmana que posteriorment es va penjar a la xarxa, així com es va retransmetre en directe el seu últim concert i fins i tot la mateixa plataforma et convida a improvitzar davant una pantalla d’ordinador amb un mòvil o un paper com a únic instrument.

Així doncs, siguem creatius amb Internet i busquem noves maneres de difondre la cultura per la xarxa de manera activa i positiva.

 

@—–`–,—–

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquesta rosa virtual del títol indica que s’apropa Sant Jordi i els pobles i ciutats de Catalunya s’afanyen a tancar agendes farcides de xerrades, presentacions de llibres, narracions de contes i de tot d’activitats vinculades amb la literatura que culminaran el 23 d’abril amb les tradicionals parades de llibres i roses.

I les xarxes socials no són alienes a aquest fet. Us vull parlar de dues iniciatives de dues de les meves ciutats (la primera, de naixement, i la segona, d’adopció després de treballar en unes extraordinàries i intenses Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela).

Rosa virtual del 324

A Cerdanyola del Vallès, els twittaires locals encapçalats per Xavi Olivé (@xaviolive),Anna Rodríguez (@AnnaRodriguezAl) i una servidora (@gemmamoncho), i amb la coordinació del community manager de l’Ajuntament de Cerdanyola (@Cerdanyola) de la ciutat hem posat en marxa una iniciativa per piular col·laborativament un text el dia de Sant Jordi, recuperant d’aquesta manera l’esperit literari d’iniciatives que s’havien dut a terme al municipi com l’Operació 2.000 que va aconseguir l’any 2000 que en quatre mesos es llegissin tants llibres com habitants tenia la ciutat, o les 24 hores de lectura sense pausa. Hem triat el hasthag #stjordicdv i s’estan buscant voluntaris.

D’altra banda, a Valls, les llibreries i els canals 2.0 Visita Valls han posat en marxa un concurs de microrelats. Es tracta d’enviar textos de mida de tweet amb el hashtag #stjordivalls. Les narracions es recullen a la pàgina de Facebook Visita Valls i al perfil de Twitter (@visitavalls). Més endavant els llibreters locals triaran les quatre millors narracions i les premiaran amb lots de llibres.

Aquests en són només alguns exemples de les iniciatives 2.0 que s’estan posant en marxa per Sant Jordi. N’hi ha moltes més. Ens expliqueu la vostra? Us proposem fer-ho amb el hahstag #stjordiaportada

Entre tots, fem un gran Sant Jordi, també 2.0.

Després del Màrqueting… Potencialitats de la Realitat Augmentada

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Gràcies a aquesta nova tecnologia podem afegir informació visual a la realitat existent a temps real, amb només una càmera de vídeo, un monitor i un PC estàndard amb la llicència de Realitat Augmentada instal•lada. Això és el que ens ha explicat el nostre amic d’InnovaeVisión al tast d’aPortada que va comentar ahir el meu company Carlos Villanueva. Jo vaig assistir a aquest Tast, i més enllà dels fantàstics exemples que ens va mostrar Xavier Riba (@xavi_riba), m’he quedat pensant en la potencialitat que una tecnologia d’aquest tipus pot tenir quan s’apliqui a altres àmbits. Riba va citar alguns exemples, però em va deixar, sobretot, amb el cuc d’investigar possibles mons allunyats del màrqueting i la publicitat. En el meu cas, almenys, i per deformació professional, m’és inevitable pensar en la quantitat de possibilitats que la realitat augmentada ens pot proporcionar a professionals del món de la comunicació, el màrqueting, etc. i que estan més que a la vista. Tot això, però, em duu a pensar també en quines possibilitats i ajudes podrien proporcionar a àmbits com el científic, mèdic, educatiu, planificació, urbanístic i una llarga llista d’etcètera. La tecnologia té les seves pegues i les noves ulleres de Google em generen tanta sorpresa com preguntes sobre el seu ús i el canvi de la relació de les persones amb el seu entorn. Però sense entrar en polèmica, crec que aquests tecnologies porten indiscutibles beneficis que ens hem d’apropiar com a professionals, i que també poden apropiar-se entitats públiques, institucions i empreses en pro d’una gestió més eficaç i d’una comunicació més educativa. Us deixo amb aquest aquesta inquietud i amb alguns articles que m’han semblat interessants que parlen de com s’estan aplicant la realitat augmentada en altres àmbits com l’educació, la planificació urbana, la cirurgia

També recomano la pàgina web d’aumenta.me que exposa diversos casos sobre realitat augmentada i educació, i el blog d’Enrique Dans que tracta sobre reconeixement facial.

Minority Report no queda tan lluny

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El Tast de Xavier Riba (@xavi_riba) sobre realitat augmentada va deixar els assistents bocabadats amb els mil i un exemples que va mostrar. Realitat augmentada per a tots els gustos i per a diversos sectors. Tots amb l’objectiu de fer experimentar alguna cosa a l’usuari perquè el record sigui positiu i durador.

La realitat augmentada no és una altra cosa que la barreja perfecta entre el món real i el virtual a través d’una aplicació informàtica i combinada en una pantalla (ordinador, dispositiu mòbil o fins i tot unes ulleres). I és que a través d’un patró i una càmera es pot veure pintada qualsevol cosa en una pantalla.

Durant la seva presentació vam poder veure alguns vídeos (us en deixem una mostra aquí sota), des del clàssic pictograma a les imatges en 3D, kinect, etc.

 

Participació 2.0: un vestit fet a mida

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

“Quan obres la caixa de la participació has de saber què vols fer. Molts l’han obert sense saber què fer-hi i aquest no és, ni molt menys, el millor camí”. Amb aquesta declaració de principis van començar la seva exposició @mariafa @losilux al #tastcom de dimecres 7 de març. Elles són Maria Farràs i Lucia Calvo, coordinadora del CCCB Lab i responsable de participació al CCCB respectivament. Van venir a@aPortadaCat  a parlar d’estratègies i processos participatius a la xarxa i ens van explicar la seva experiència al CCCB. També els vam fer una entrevista que hem resumit en el següent vídeo:

Després de les seves múltiples vivències, @mariafa i @losilux són molt clares: a l’hora d’impulsar la participació 2.0 cal fer un pla de comunicació que tingui en compte el Qui, el Què, l’On, el Com i el Perquè. No es tracta de participar per participar, sinó que per cada projecte es fa un vestit a mida: es planteja si cal participació i de quin tipus.

  • El Qui: en funció dels temes i objectius d’un projecte es generen unes comunitats de participació o unes altres.
  • El Què: per a cada comunitat es pensa una estratègia específica. Algunes tenen Facebook i Twitter, d’altres només Facebook o Twitter, n’hi ha que també pengen d’un bloc i d’un compte a Delicious, etc. En altres paraules, cada comunitat del CCCB és un món. De fet, n’hi ha de molt consolidades i d’altres que fa poc que han nascut. El cert és que de comunitats, el CCCB en té un grapat: CCCB EducacióCCCB LabKosmopolisPublic space, etc.
  • L’On: el CCCB aposta per una participació tant presencial com virtual. L’objectiu és que cada cop més les dues estratègies de participació estiguin vinculades.
  • El Com:  es dissenya en funció del projecte, dels recursos disponibles i de la relació entre el CCCB i els usuaris a qui va destinat el projecte. @mariafa i @losilux asseguren que abans de començar un projecte cal saber fins a on es vol obrir la participació i deixar clar les regles del joc entre el CCCB i l’usuari. En aquest sentit, el CCCB fins i tot ha creat un protocol d’actuació a les xarxes socials.
  • El Perquè: el CCCB aposta per la participació per tradició creativa, per l’aposta constant de la cultura participativa i per l’evolució del públic, que està passant de simple espectador a contribuïdor.

 

“Brangulí va ser aquí. I tu?” és un dels exemples de participació que ens van explicar. L’exposició“Brangulí. Barcelona 1909-1945” es va veure al CCCB la segona meitat del 2011. Estava dedicada a l’obra del barceloní Josep Brangulí, un pioner del fotoperiodisme i autor d’algunes de les millors imatges que reflecteixen les grans transformacions, socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el llarg període ple de canvis i conflictes del 1909 al 1945.

A banda de les fotos originals de Brangulí també es va desenvolupar un projecte fotogràfic participatiu anomenat “Brangulí va ser aquí. I tu?”. Per tirar-lo endavant es va contactar amb la comunitat  Barcelona Photobloggers i es va posar en marxa un projecte per tal que els fotògrafs actuals enviessin fotos que reflectissin la manera com ells veuen la Barcelona del S.XXI. Això va implicar crear una web i obrir un grup a Flickr. Per fomentar la participació es van fer un parell de trobades presencials.

Quin va ser el resultat de tot plegat? El CCCB va rebre gairebé 5.000 fotos de 598 autors diferents. Un jurat va seleccionar 324 fotos finalistes, 10 de les quals van ser escollides guanyadores i van ser l’eix central de l’exposició “Barcelona: 2000-2011”, que va conviure amb l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”.

Afirmen @mariafa i @losilux que “el 2.0 és una actitud, una manera de fer, d’incloure a la gent al CCCB. Quan obres la caixa de la participació ja no la pots tancar. Quan demanes participar, et poses en una situació d’igual a igual amb el teu usuari”. Aquesta és l’essència de la participació.