La cultura, element disruptiu per a la comunicació corporativa

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Avui hem organitzat al Col·legi de Periodistes (@Periodistes-org) un col·loqui-dinar sobre CultHunting (@culthunting) i el que la cultura pot aportar d’innovació a la comunicació corporativa.

Hem tingut tres ponents de luxe, els directors de comunicació del Mercat de les Flors, del Teatre Nacional, i de la Fundació MACBA. Tots tres, han dedicat un sentit record a l’Anna Lizaran al qual ens afegim de tot cor. Gràcies Annita, per tot el que ens has donat!

Pepe Zapata (@pepezapata), dircom del Mercat de les Flors (@mercatflors), afirma que l’element disruptor de l’artista pot ajudar l’empresa a trobar noves respostes als seus reptes. Comenta que les organitzacions no busquen noves vies de patrocini sinó compartir projectes culturals. Ens recorda el Cluetrain Manifesto: les marques són converses. Per tant, cal tenir molt clar els valors (diferencials) que guien aquestes converses. La clau de la comunicació – corporativa i també cultural – és connectar comunitats. Cal generar engagement amb els públics, clients o usuaris.

Consol Vancells (@cvancells), dircom del Teatre Nacional (@teatrenacional) ens explica que el que la cultura pot aportar a l’empresa és compartir valors. L’empresa s’ha de preguntar quins són seus valors i si es vol comprometre amb la comunitat. És imprescindible aquest plantejament previ per donar sentit a la imprescindible col·laboració del sector privat, públic, cultural i la societat. Cal que tothom hi guanyi perquè tingui sentit.

Respecte de la comunicació cultural, comenta Vancells que l’objectiu no és vendre, la venda (d’entrades, abonaments, experiències) és la conseqüència d’una bona estratègia de comunicació. La campanya de comunicació més eficient no val diners ni es pot pagar i es diu boca-orella. El teatre és el 3D de tota la vida, l’experiència del directe és impossible de substituir. El teatre i la cultura aporten veritat – no es pot enganyar des de l’escenari – i això és el que la gent busca avui. Les empreses que busquen veritat, la poden trobar en l’art i la cultura.

Vancells fa referència a frase de Felix Muñoz, ex-dircom de Coca-cola: “No és una època de canvi, és un canvi d’època”. El sistema capitalista actual no funciona – diu la Consol-, l’hem de repensar entre tots, tots som agents del canvi. I en aquest canvi hem de prioritzar els valors, la veritat i les persones. Per començar amb el canvi recomana un vídeo inspirador de Simon Mainwaring, ànima del projecte We First (@wefirst): “From Me First to We First”.

Clou el torn de presentacions David Camps (@David_Camps), director de comunicació i patrocini de la Fundació MACBA (@MACBA_Barcelona), entitat que recentment ha celebrat el 25è aniversari. Camps afirma que cal posar en valor el que la cultura pot aportar al branded content i a la innovació a l’empresa. Davant la pregunta de què esperen avui les marques, comenta que una gran majoria demanen l’accés a un nou públic que els resulta atractiu i eines per gestionar i protegir la reputació corporativa. Aquests són els motius, però qui i perquè es pren la decisió d’inversió cultural dins les empreses? Camps ens diu que no sempre és el president o CEO, sovint també influeixen els directors de comunicació, RSC… Per als primers el motiu principal són les relacions que poden establir mitjançant el patrocini o mecenatge, per als segons la decisió pot estar més vinculada als valors i retorn de la inversió que els aporta vincular-se a un projecte cultural. Relacions o valors són la base de la motivació d’una acció cultural.

Les empreses avui dia, a més, volen projectes a mida, diu Camps. El patrocini del segle xxi requereix noves estructures a les entitats culturals. La figura del fundraiser o feefinder serà cada dia més rellevant. Acabem amb una nota negativa tot i que previsible, Camps comenta que l’esborrany de la Llei de Mecenatge està aturada al Ministeri d’Hisenda i que no espera que s’aprovi en aquesta legislatura…

Llancem nous projectes per a la cultura… Els voleu conèixer?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquest mes d’octubre estem d’estrena. Llancem dues iniciatives en què hem estat treballant molts mesos i de les quals n’estem molt satisfets.

La primera surt a la llum amb el suport de la Llotja de la Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una jornada d’inspiració orientada a directius d’empresa per donar conèixer les possibilitats que ofereix la cultura com a motor d’innovació a l’empresa. Hem pensat mai com la cultura ens pot ajudar a generar canvis, millorar la motivació dels equips, augmentar la visibilitat o generar noves idees?

Sota el títol de CultHunting Day en una intensa jornada el divendres 23 de novembre presentem casos d’empreses que han apostat per la cultura com a estratègia corporativa, diàlegs inspiradors entre artistes i emprenedors, més de 20 idees d’artistes pensades per donar solucions a l’empresa…

Convidem creadors que tinguin una proposta que pensin pot donar solució a un repte del món de l’empresa que enviïn propostes a través del web del CultHunting Day per ser una de les 20 idees que es presentaran a un centenar de directius en aquesta jornada.

El nom de CultHunting ve de la cerca de noves tendències a les empreses a partir de la cultura. L’art és pura creativitat i un motor d’innovació que també pot ajudar les empreses. Entreu a culthunting.com per a més informació.

La segona és una plataforma de CRM per a Ajuntaments i entitats. Amb el nom de CultCities, identitats culturals ofereix un estudi de perfils culturals, una plataforma de gestió de dades i enviaments.

En temps de tempesta sortim a la mar i fem noves propostes. Perquè quedar-se quiet no és mai la millor solució, perquè tot és possible i perquè sabem què necessiten els nostres clients, aquest mes neixen dos nous projectes aPortada. Embarqueu amb nosaltres?

 

Fundraising: construcció de relacions de confiança

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat dimecres 9 de maig, David Camps, director de comunicació i mecenatge de la Fundació MACBA, va oferir un nou Tast de Comunicació sobre fundraising i filantropia. Una visió molt personal feta a partir de 4 històries, on va parlar de la importància de les relacions en el fundraising, com aquest és una visió a llarg termini, a més és experiència, és relacional, és sentir-se part d’un compromís global i sobretot és aconseguir que els altres captin per a tu.

A partir de 4 històries personals David Camps va parlar de conceptes com la filantropia, la capilaritat i viralitat, la governança i la gestió d’expectatives. Tot i ser un concepte molt actual, Camps creu que no estem preparats per al fundraising; els gestors no estan formats i els governs tenen molta pressa per una feina que requereix paciència.

Si hi ha una cosa important, és que els donants són com els amics, volen sentir-se part del projecte, per tant, hem de pensar en les relacions i en el seu manteniment i no en les donacions i els diners, perquè està comprovat que la passió és el que mou la donació. Per exemple, el moviment 15M hagués aconseguit entre 1, 5 i 3 milions d’euros en una setmana, segons David Camps, si hagués fet una tasca de captació de fons.

A més, durant la seva exposició va donar alguns consells per fer front a la crisi actual:

  • No talleu inversió en comunicació
  • No rebaixeu la qualitat del servei, del producte, de l’activitat,…
  • Identifiqueu valors i atributs singulars del vostre projecte, institució
  • Pedagogia interna i externa
  • No espereu retorn a curt termini

El teatre que segueix omplint teatres

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa pocs dies es clausurava la 23a edició de La Mostra d’Igualada – Fira de Teatre Infantil i Juvenil on s’han pogut veure una cinquantena de propostes a la programació oficial. 26.000 espectadors van poder gaudir de primera mà del centenar de representacions que es van fer a la capital de l’Anoia entre el 19 i el 22 d’abril.

Enguany, un dels fenòmens que ja despuntava en edicions anteriors, s’ha fet més evident que mai: companyies i professionals que fins ara no es dedicaven al teatre familiar, per a tots els públics o infantil i juvenil (que cadascú triï l’etiqueta que més li agradi), s’hi comencen a dedicar. És el cas, per exemple, del darrer premi Ciutat de Barcelona de dansa, Thomas Noone que va estrenar Balbir, el meu avi, o de la Factoria Escènica Internacional (FEI), de Carme Portacelli que va representar L’Ogret a La Mostra d’Igualada o els ja consolidats Teatre al Detall que a la fira de teatre infantil i juvenil plantejaven la història de El Llepafils, entre d’altres. També tenim el cas d’Oriol Broggi –Premi Ciutat de Barcelona de teatre- que a més de proposar amb la Perla 29 un altre infantil, en aquesta ocasió també hi va pujar a sobre l’escenari.

Oriol Broggi i Rosa Gàmiz, dos actors consolidats que també fan espectacles per a tots els públics.

Oriol Broggi i Rosa Gàmiz, dos actors consolidats que també fan espectacles per a tots els públics. 

És evident que en els temps que corren cal reinventar-se i treballar propostes per a nous targets. I el teatre per a tots els públics és un bon camí, ple de propostes innovadores i de qualitat. De fet, les arts escèniques per a tots els públics continuen essent una oferta cultural amb gran demanda que segueixen omplint teatres d’arreu del país. I que així sigui per molt anys!

@—–`–,—–

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquesta rosa virtual del títol indica que s’apropa Sant Jordi i els pobles i ciutats de Catalunya s’afanyen a tancar agendes farcides de xerrades, presentacions de llibres, narracions de contes i de tot d’activitats vinculades amb la literatura que culminaran el 23 d’abril amb les tradicionals parades de llibres i roses.

I les xarxes socials no són alienes a aquest fet. Us vull parlar de dues iniciatives de dues de les meves ciutats (la primera, de naixement, i la segona, d’adopció després de treballar en unes extraordinàries i intenses Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela).

Rosa virtual del 324

A Cerdanyola del Vallès, els twittaires locals encapçalats per Xavi Olivé (@xaviolive),Anna Rodríguez (@AnnaRodriguezAl) i una servidora (@gemmamoncho), i amb la coordinació del community manager de l’Ajuntament de Cerdanyola (@Cerdanyola) de la ciutat hem posat en marxa una iniciativa per piular col·laborativament un text el dia de Sant Jordi, recuperant d’aquesta manera l’esperit literari d’iniciatives que s’havien dut a terme al municipi com l’Operació 2.000 que va aconseguir l’any 2000 que en quatre mesos es llegissin tants llibres com habitants tenia la ciutat, o les 24 hores de lectura sense pausa. Hem triat el hasthag #stjordicdv i s’estan buscant voluntaris.

D’altra banda, a Valls, les llibreries i els canals 2.0 Visita Valls han posat en marxa un concurs de microrelats. Es tracta d’enviar textos de mida de tweet amb el hashtag #stjordivalls. Les narracions es recullen a la pàgina de Facebook Visita Valls i al perfil de Twitter (@visitavalls). Més endavant els llibreters locals triaran les quatre millors narracions i les premiaran amb lots de llibres.

Aquests en són només alguns exemples de les iniciatives 2.0 que s’estan posant en marxa per Sant Jordi. N’hi ha moltes més. Ens expliqueu la vostra? Us proposem fer-ho amb el hahstag #stjordiaportada

Entre tots, fem un gran Sant Jordi, també 2.0.

Minority Report no queda tan lluny

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El Tast de Xavier Riba (@xavi_riba) sobre realitat augmentada va deixar els assistents bocabadats amb els mil i un exemples que va mostrar. Realitat augmentada per a tots els gustos i per a diversos sectors. Tots amb l’objectiu de fer experimentar alguna cosa a l’usuari perquè el record sigui positiu i durador.

La realitat augmentada no és una altra cosa que la barreja perfecta entre el món real i el virtual a través d’una aplicació informàtica i combinada en una pantalla (ordinador, dispositiu mòbil o fins i tot unes ulleres). I és que a través d’un patró i una càmera es pot veure pintada qualsevol cosa en una pantalla.

Durant la seva presentació vam poder veure alguns vídeos (us en deixem una mostra aquí sota), des del clàssic pictograma a les imatges en 3D, kinect, etc.

 

Participació 2.0: un vestit fet a mida

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

“Quan obres la caixa de la participació has de saber què vols fer. Molts l’han obert sense saber què fer-hi i aquest no és, ni molt menys, el millor camí”. Amb aquesta declaració de principis van començar la seva exposició @mariafa @losilux al #tastcom de dimecres 7 de març. Elles són Maria Farràs i Lucia Calvo, coordinadora del CCCB Lab i responsable de participació al CCCB respectivament. Van venir a@aPortadaCat  a parlar d’estratègies i processos participatius a la xarxa i ens van explicar la seva experiència al CCCB. També els vam fer una entrevista que hem resumit en el següent vídeo:

Després de les seves múltiples vivències, @mariafa i @losilux són molt clares: a l’hora d’impulsar la participació 2.0 cal fer un pla de comunicació que tingui en compte el Qui, el Què, l’On, el Com i el Perquè. No es tracta de participar per participar, sinó que per cada projecte es fa un vestit a mida: es planteja si cal participació i de quin tipus.

  • El Qui: en funció dels temes i objectius d’un projecte es generen unes comunitats de participació o unes altres.
  • El Què: per a cada comunitat es pensa una estratègia específica. Algunes tenen Facebook i Twitter, d’altres només Facebook o Twitter, n’hi ha que també pengen d’un bloc i d’un compte a Delicious, etc. En altres paraules, cada comunitat del CCCB és un món. De fet, n’hi ha de molt consolidades i d’altres que fa poc que han nascut. El cert és que de comunitats, el CCCB en té un grapat: CCCB EducacióCCCB LabKosmopolisPublic space, etc.
  • L’On: el CCCB aposta per una participació tant presencial com virtual. L’objectiu és que cada cop més les dues estratègies de participació estiguin vinculades.
  • El Com:  es dissenya en funció del projecte, dels recursos disponibles i de la relació entre el CCCB i els usuaris a qui va destinat el projecte. @mariafa i @losilux asseguren que abans de començar un projecte cal saber fins a on es vol obrir la participació i deixar clar les regles del joc entre el CCCB i l’usuari. En aquest sentit, el CCCB fins i tot ha creat un protocol d’actuació a les xarxes socials.
  • El Perquè: el CCCB aposta per la participació per tradició creativa, per l’aposta constant de la cultura participativa i per l’evolució del públic, que està passant de simple espectador a contribuïdor.

 

“Brangulí va ser aquí. I tu?” és un dels exemples de participació que ens van explicar. L’exposició“Brangulí. Barcelona 1909-1945” es va veure al CCCB la segona meitat del 2011. Estava dedicada a l’obra del barceloní Josep Brangulí, un pioner del fotoperiodisme i autor d’algunes de les millors imatges que reflecteixen les grans transformacions, socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el llarg període ple de canvis i conflictes del 1909 al 1945.

A banda de les fotos originals de Brangulí també es va desenvolupar un projecte fotogràfic participatiu anomenat “Brangulí va ser aquí. I tu?”. Per tirar-lo endavant es va contactar amb la comunitat  Barcelona Photobloggers i es va posar en marxa un projecte per tal que els fotògrafs actuals enviessin fotos que reflectissin la manera com ells veuen la Barcelona del S.XXI. Això va implicar crear una web i obrir un grup a Flickr. Per fomentar la participació es van fer un parell de trobades presencials.

Quin va ser el resultat de tot plegat? El CCCB va rebre gairebé 5.000 fotos de 598 autors diferents. Un jurat va seleccionar 324 fotos finalistes, 10 de les quals van ser escollides guanyadores i van ser l’eix central de l’exposició “Barcelona: 2000-2011”, que va conviure amb l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”.

Afirmen @mariafa i @losilux que “el 2.0 és una actitud, una manera de fer, d’incloure a la gent al CCCB. Quan obres la caixa de la participació ja no la pots tancar. Quan demanes participar, et poses en una situació d’igual a igual amb el teu usuari”. Aquesta és l’essència de la participació.

Rosalía de Castro celebra 175 anys

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

En aquests dies que tot va tan ràpid, que les setmanes passen volant, ens passem el dia treballant i les notícies només parlen de xifres macroeconòmiques, crisi, atur i retallades sempre és positiu prendre’s un moment per seure, relaxar-se i llegir. Últimament em trobo llegint i retrobant clàssics, ja siguin de la literatura universal o espanyola i avui és un bon dia per recomanar poesia.

Avui 24 de febrer celebrem el 175 aniversari de Rosalía de Castro, una figura indispensable de la literatura del segle XIX. Per això, volem fer un petit homenatge a una dona que va tenir una vida especialment difícil però que ho va transformar en art i es va convertir en la figura més representativa de la renaixença de la literatura gallega.

Us volem desitjar un bon cap de setmana amb un poema d’aquesta escriptora excepcional en el que ens transmet el dolor de l’emigració que avui molta gent torna patir la partir cap a altres països en busca d’un futur millor.

 

 

Cantares Gallegos

Adiós, ríos; adios, fontes;

adios, regatos pequenos;

adios, vista dos meus ollos:

non sei cando nos veremos.

Miña terra, miña terra,

terra donde me eu criei,

hortiña que quero tanto,

figueiriñas que prantei,

prados, ríos, arboredas,

pinares que move o vento,

paxariños piadores,

casiña do meu contento,

muíño dos castañares,

noites craras de luar,

campaniñas trimbadoras,

da igrexiña do lugar,

 amoriñas das silveiras

 que eu lle daba ó meu amor,

 camiñiños antre o millo,

 ¡adios, para sempre adios!

 ¡Adios groria! ¡Adios contento!

 ¡Deixo a casa onde nacín,

 deixo a aldea que conozo

 por un mundo que non vin!

 Deixo amigos por estraños,

deixo a veiga polo mar,

 deixo, en fin, canto ben quero…

 ¡Quen pudera non deixar!…

Rosalía de Castro

L’art ja no té grau superior

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa uns dies ens arribava la notícia que els ensenyaments artístics es queden sense grau superior.

El Tribunal Suprem, després de rebre una demanda de la Universitat de Granada, retira la denominació de grau als ensenyaments artístics superiors anul•lant part del decret que es va aprovar fa dos anys. A partir d’ara els estudis d’Arts Plàstiques, Disseny, Música, Dansa o Art Dramàtic queden fora d’aquesta categoria allunyant-nos de les normatives de la Unió Europea que sí reconeix els estudis superiors d’art . Aquesta sentencia afecta uns 17.000 alumnes a tot l’Estat.

Segons paraules de Joan Font, director de l’Institut del Teatre el Consell Superior d’Ensenyaments Artístics de l’Estat, l’ACESEA (associació d’abast estatal de les escoles superiors d’ensenyaments artístics), la Conselleria d’Ensenyaments i el Ministeri d’Educació ja hi treballen i citant-lo textualment “no hi ha lloc per a cap alarmisme. Hem activat tots els mecanismes necessaris, específics de l’Institut i mancomunats (amb la resta d’escoles artístiques superiors de tot l’Estat) per resoldre favorablement aquest darrer episodi dins d’un trajecte que ja n’ha ofert de tots els colors per compte d’alguns sectors universitaris que estan com gat panxa enlaire davant del ple reconeixement oficial i europeu dels nostres ensenyaments”.

També s’han convocat assemblees en les prop d’un centenar d’escoles d’ensenyaments artístics a l’Estat, i els sindicats han demanat una reunió urgent amb el ministeri d’Educació per buscar possibles solucions.
Comunicat de l’Institut del Teatre del 15 de febrer fent referència a la sentència http://www.teatral.net/ca/noticies/fitxa_noticies/12491

Hi ha diverses iniciatives i fins i tot recollida de signatures per la plena integració dels Ensenyaments Artístics Superiors a la Universitat. En els següents enllaços teniu més informació.

http://sialgrado.blogspot.com/

http://www.eeaassuniversidad.guidoblogs.org/?page_id=10

http://profesoresindignados.wordpress.com/

Seguirem atentes la seva evolució.

El management persuasiu al Tast de Comunicació

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Artur Massana i Vander Lemes, de Lead Learning Lab, van ser els encarregats de dinamitzar un dels Tast de Comunicació més participatius que hem tingut fins ara. La sessió sobre l’art de persuadir va estar caracteritzada per una revisió dels clàssics (Aristòtil) i un taller pràctic de debat on tots els assistents van haver de participar d’alguna manera.

I és que recordar el Logos, Pathos i Ethos, encara que sembli antic està completament vigent, perquè el management persuasiu consisteix en saber usar la paraula, i per fer-ho la retòrica d’Aristòtil és l’eina fonamental que podem fer servir: convèncer racionalment, connectar emocionalment i construir credibilitat i reputació.

Per convèncer racionalment és necessari aportar dades, xifres, històries, llocs comuns i màximes. A més, hem de saber quines emocions volem generar i com generar-les. I sempre des de la credibilitat i la reputació de cadascú, bé perquè comptem amb ella (Ethos situat) bé perquè l’hem de construir (Ethos construït).

El més interessant de la sessió va ser la posada en escena dels conceptes explicats a través d’un debat amb dos equips (posicions enfrontades) i un jurat que donaria el veredicte final. Un debat moderat per Artur Massana i Vander Lemes, amb presentació del tema, refutació, debat obert i conclusions finals per part dels dos equips.

El debat va ser la manera de comprendre com col·locar el Logos, Pathos i Ethos en el nostre discurs, i d’aquesta manera aconseguir la persuasió.