Llancem nous projectes per a la cultura… Els voleu conèixer?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquest mes d’octubre estem d’estrena. Llancem dues iniciatives en què hem estat treballant molts mesos i de les quals n’estem molt satisfets.

La primera surt a la llum amb el suport de la Llotja de la Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una jornada d’inspiració orientada a directius d’empresa per donar conèixer les possibilitats que ofereix la cultura com a motor d’innovació a l’empresa. Hem pensat mai com la cultura ens pot ajudar a generar canvis, millorar la motivació dels equips, augmentar la visibilitat o generar noves idees?

Sota el títol de CultHunting Day en una intensa jornada el divendres 23 de novembre presentem casos d’empreses que han apostat per la cultura com a estratègia corporativa, diàlegs inspiradors entre artistes i emprenedors, més de 20 idees d’artistes pensades per donar solucions a l’empresa…

Convidem creadors que tinguin una proposta que pensin pot donar solució a un repte del món de l’empresa que enviïn propostes a través del web del CultHunting Day per ser una de les 20 idees que es presentaran a un centenar de directius en aquesta jornada.

El nom de CultHunting ve de la cerca de noves tendències a les empreses a partir de la cultura. L’art és pura creativitat i un motor d’innovació que també pot ajudar les empreses. Entreu a culthunting.com per a més informació.

La segona és una plataforma de CRM per a Ajuntaments i entitats. Amb el nom de CultCities, identitats culturals ofereix un estudi de perfils culturals, una plataforma de gestió de dades i enviaments.

En temps de tempesta sortim a la mar i fem noves propostes. Perquè quedar-se quiet no és mai la millor solució, perquè tot és possible i perquè sabem què necessiten els nostres clients, aquest mes neixen dos nous projectes aPortada. Embarqueu amb nosaltres?

 

Minority Report no queda tan lluny

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El Tast de Xavier Riba (@xavi_riba) sobre realitat augmentada va deixar els assistents bocabadats amb els mil i un exemples que va mostrar. Realitat augmentada per a tots els gustos i per a diversos sectors. Tots amb l’objectiu de fer experimentar alguna cosa a l’usuari perquè el record sigui positiu i durador.

La realitat augmentada no és una altra cosa que la barreja perfecta entre el món real i el virtual a través d’una aplicació informàtica i combinada en una pantalla (ordinador, dispositiu mòbil o fins i tot unes ulleres). I és que a través d’un patró i una càmera es pot veure pintada qualsevol cosa en una pantalla.

Durant la seva presentació vam poder veure alguns vídeos (us en deixem una mostra aquí sota), des del clàssic pictograma a les imatges en 3D, kinect, etc.

 

Rosalía de Castro celebra 175 anys

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

En aquests dies que tot va tan ràpid, que les setmanes passen volant, ens passem el dia treballant i les notícies només parlen de xifres macroeconòmiques, crisi, atur i retallades sempre és positiu prendre’s un moment per seure, relaxar-se i llegir. Últimament em trobo llegint i retrobant clàssics, ja siguin de la literatura universal o espanyola i avui és un bon dia per recomanar poesia.

Avui 24 de febrer celebrem el 175 aniversari de Rosalía de Castro, una figura indispensable de la literatura del segle XIX. Per això, volem fer un petit homenatge a una dona que va tenir una vida especialment difícil però que ho va transformar en art i es va convertir en la figura més representativa de la renaixença de la literatura gallega.

Us volem desitjar un bon cap de setmana amb un poema d’aquesta escriptora excepcional en el que ens transmet el dolor de l’emigració que avui molta gent torna patir la partir cap a altres països en busca d’un futur millor.

 

 

Cantares Gallegos

Adiós, ríos; adios, fontes;

adios, regatos pequenos;

adios, vista dos meus ollos:

non sei cando nos veremos.

Miña terra, miña terra,

terra donde me eu criei,

hortiña que quero tanto,

figueiriñas que prantei,

prados, ríos, arboredas,

pinares que move o vento,

paxariños piadores,

casiña do meu contento,

muíño dos castañares,

noites craras de luar,

campaniñas trimbadoras,

da igrexiña do lugar,

 amoriñas das silveiras

 que eu lle daba ó meu amor,

 camiñiños antre o millo,

 ¡adios, para sempre adios!

 ¡Adios groria! ¡Adios contento!

 ¡Deixo a casa onde nacín,

 deixo a aldea que conozo

 por un mundo que non vin!

 Deixo amigos por estraños,

deixo a veiga polo mar,

 deixo, en fin, canto ben quero…

 ¡Quen pudera non deixar!…

Rosalía de Castro

10 qüestions a tenir en compte per a finançar el teu projecte cultural

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat 19 d’octubre ens vam trobar unes 150 persones a una jornada impulsada per l’SDE: “Finançament per a empreses culturals”. Una jornada molt densa, amb molts números, tant poc atractius moltes vegades per la “gent de la cultura”. Tot i així, molt interessant  com a catàleg d’opcions, i, sobretot com a recordatori de la importància de prendre’s seriosament la gestió econòmica de l’empresa i la revisió de les necessitats financeres. Apunto 10 aportacions interessants:

  1. El pressupost anual que tots hem d’afrontar properament ha d’anar acompanyat de la revisió de les necessitats financeresde la teva empresa. Hi han espais institucionals com www.accio10.cat que donen suport a les persones que plantegen el seu model de negoci i les seves necessitats financeres.
  2. Al iniciar un projecte que depèn de suport institucional, cal tenir en compte la línia ideològica del govern, que, evidentment, marca el caràcter de les ajudes publiques: actualmentdesenvolupament tecnològic i internacionalització(exportació) són dos factors claus que han d’acompanyar la teva idea.
  3. Malgrat l’estat actual de la banca i la poca concessió de crédit hi han altres vies per obtenir finançament a través d’entitats publiques, com són, el Instituto de Crédito Oficial l’ Institut de Finances de Catalunya.
  4. En cas que el problema sigui la necessitat d’un aval, existeixen les agències d’aval. Exemple n’és Avalis SGR
  5. Els business angels són una bona opció. A l’hora de presentar un projecte a un grup de business angels, és molt important elfeeling amb el projecte.
  6. Al presentar-nos a un business angels hem de treballar un bonpla de negoci, ara bé, clar i sintètic a la primera pressa de contacte.
  7. Per a un business angel és molt important qui està darrera de la proposta: currículums dels implicats i  – sobretot – dedicació exclusiva al projecte proposat.
  8. A banda de les fórmules habituals de finançament, sorgeixen noves iniciatives de crowdfunding molt interessants, com,www.verkami.com. El crowdfunding permet finançar projectes de creació a través de mecenes que aporten un import econòmic per a que es pugui desenvolupar l’obra.
  9. La difusió del projecte que cerca finançament a través de crowdfunding és a càrrec de l’artista. L’artista ha de crear comunitat amb les seves eines de difusió i a través de la sevaagència de comunicació.
  10. La crisi econòmica ha reduït les possibilitats de finançament a tots els nivells. I, evidentment, a les empreses culturals. Això ens ha de portar a ser capaços de generar nous espais de relació – com han començat a treballar la gent de www.verkami  – . Hem de ser creatius.

La cultura ha d’estar atenta als canvis del món, i aprofitar el seu valor per incidir en altres àmbits històricament més estàtics. Quina ha de ser la relació entre les expressions culturals i les famílies, els governs, i fins i tot, les empreses? Què pot aportar la cultura a l’àmbit de l’empresa? Seguim pensant….

La Fundació ESCACC publica Quaderns d’ESCACC

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

La Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació) ha publicat aquest mes el primer número de la revista Quaderns d’ESCACC. Es tracta d’una publicació periòdica sobre l’estat de la premsa, que segons l’editorial de la mateixa revista “neix amb la voluntat de fixar en suport físic alguns temes que actualment estan configurant el debat viu sobre els mitjans de comunicació”.

Cada número se centrarà en un monogràfic. En aquest cas el tema triat han estat les noves capçaleres. En les pàgines de l’interior es parla sobre diaris que han nascut en els darrers anys com el diari Público, nrc.next (Holanda), “i” (Portugal), Xornal de Galicia o Diario de Balears.

D’altra banda, inclou entrevistes com la d’Enric Sierra (responsable de La Vanguardia Digital) o Bill O’Reilly (president de la World Association of Newspapers), i nombrosos articles d’opinió.

Així doncs, donem la benvinguda a Quaderns d’ESCACC, una nova publicació d’anàlisi profund que, sens dubte, aportarà un nou espai de reflexió de l’àmbit dels mitjans de comunicació i la cultura.

Presentació de l’Anuari de la Música 2009: és la cultura indústria?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Avui s’ha presentat l’Anuari de la Música 2009 editat pel grup Enderrock i amb la col•laboració d’ARC, l’Associació Catalana de Managers, Representants i Promotors. El més interessant d’aquest nou exemplar és un estudi amb estadístiques que reflecteixen la salut de la indústria musical a Catalunya en l’àmbit de l’espectacle en viu. Històricament les dades més importants que s’havien presentat sempre havien estat relacionades amb l’àmbit discogràfic que és fàcilment mesurable. Doncs bé, gràcies a l’estudi que ha realitzat ARC entre els seus associats i a les dades que ha aportat ASACC, sabem que – no us ho perdeu – les promotores i sales de música en viu estan movent en aquests moments 150 milions d’euros, és a dir, més del doble del que facturen durant tot un any les arts escèniques, i més de 7 vegades el que representa el volum de facturació de la indústria discogràfica, 21.6 milions d’euros. I no només això, sinó que en el darrer any 13 milions de persones han anat a algun concert. Com cita en Jordi Martí, Regidor de Cultura de Barcelona: “La música és, un any més, l’activitat cultural més atractiva pels barcelonins”. Això demostra, per tant, que la música sí que és indústria ja que té la capacitat de generar una activitat econòmica prou important com per sostenir les necessitats vitals d’un bon grapat de treballadors. A més – com s’ha demostrat recentment amb el Festival Sonar o amb el concert d’U2 – la música genera una activitat comercial, turística, etc. que cap esdeveniment cultural té la capacitat de generar. Paradoxalment, l’anuari també demostra que la música és la disciplina artística on menys diners es destinen des de l’administració catalana – 41.615 milions d’euros VS 58.835 destinats al teatre i dansa o 49.364 a Arxius i biblioteques. Joan Mas del Grup Mas i Mas, afirma a l’Anuari “Les ajudes són traves (…) No crec en la subvenció directa, l’ajuda hauria de consistir a rebaixar impostos o ajudar a tothom per igual. L’estat no ha de dir que és subvencionable”. Quin ha de ser el criteri per atribuir subvencions? Haurien d’existir les subvencions?

El que és cert és que la les empreses que generen tota aquesta activitat no són moltes, són empreses petites i amb estructures reduïdes. Seria adequat dir que el pes de la indústria musical el suporten un grup reduït d’ empresaris catalans? El sector de la música reclama una regulació industrial pròpia, com el del sector de l’alimentació, l’automoció o la construcció. La indústria musical és ben potent i segons Joan Rosselló, President d’ARC i director general de The Project “Cal tractar-la amb dignitat, professionalitat i responsabilitat”. Per quan la Llei de la Música?

El poder de la cultura com a element diferenciador de les marques

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa uns dies, la Cambra de Comerç de Barcelona va tenir l’encert, i segurament la gosadia, d’organitzar un Congrés Internacional d’Economia i Cultura. En el decurs dels tres dies de Congrés es va parlar de propietat intel·lectual, de models de negoci en l’àmbit de la cultura, de transferència de coneixement… Converses entorn a una indústria que, pel seu poder de transformació de la societat, guanya pes dia rere dia.

A Portada és una consultora de comunicació estratègica i gestió cultural. La sinergia entre comunicació i cultura és cada dia més evident. Des d’A Portada pensem que la cultura, pel seu poder socialitzador serà cada dia més rellevant per a qualsevol àmbit de l’economia. Les persones tenen necessitat d’influir en allò que fan, de participar, d’opinar. Els clients passius de fa uns anys s’estan convertint en usuaris actius… encara que sigui des de casa a través de l’ordinador. En una societat cada dia més individualitzada i mecanitzada, on les tecnologies defineixen la nostra manera de viure, tenim la convicció que les persones continuaran tenint necessitat d’espais de socialització. Les experiències en viu – que són bàsicament expressions artístiques i també esportives – són espais de convivència cabdals per a les estratègies de comunicació de les marques.

L’equip d’A Portada aposta perquè les empreses i institucions, de qualsevol àmbit, aprofitin el poder de comunicació interpersonal i la vinculació emocional de les expressions culturals per diferenciar les seves marques. La societat – en definitiva, els clients d’aquestes marques – necessiten vincular-se emocionalment, sentir-se identificats amb alguna cosa. Aquest procés identitari cada dia és més rellevant – també en la diferenciació percebuda de les marques, en el seu posicionament – i això atorga a la cultura un paper privilegiat.

Considerem, per tant, que la cultura té un poder inigualable de diferenciació i posicionament de les marques que cal enfortir en les estratègies de comunicació.