@—–`–,—–

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquesta rosa virtual del títol indica que s’apropa Sant Jordi i els pobles i ciutats de Catalunya s’afanyen a tancar agendes farcides de xerrades, presentacions de llibres, narracions de contes i de tot d’activitats vinculades amb la literatura que culminaran el 23 d’abril amb les tradicionals parades de llibres i roses.

I les xarxes socials no són alienes a aquest fet. Us vull parlar de dues iniciatives de dues de les meves ciutats (la primera, de naixement, i la segona, d’adopció després de treballar en unes extraordinàries i intenses Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela).

Rosa virtual del 324

A Cerdanyola del Vallès, els twittaires locals encapçalats per Xavi Olivé (@xaviolive),Anna Rodríguez (@AnnaRodriguezAl) i una servidora (@gemmamoncho), i amb la coordinació del community manager de l’Ajuntament de Cerdanyola (@Cerdanyola) de la ciutat hem posat en marxa una iniciativa per piular col·laborativament un text el dia de Sant Jordi, recuperant d’aquesta manera l’esperit literari d’iniciatives que s’havien dut a terme al municipi com l’Operació 2.000 que va aconseguir l’any 2000 que en quatre mesos es llegissin tants llibres com habitants tenia la ciutat, o les 24 hores de lectura sense pausa. Hem triat el hasthag #stjordicdv i s’estan buscant voluntaris.

D’altra banda, a Valls, les llibreries i els canals 2.0 Visita Valls han posat en marxa un concurs de microrelats. Es tracta d’enviar textos de mida de tweet amb el hashtag #stjordivalls. Les narracions es recullen a la pàgina de Facebook Visita Valls i al perfil de Twitter (@visitavalls). Més endavant els llibreters locals triaran les quatre millors narracions i les premiaran amb lots de llibres.

Aquests en són només alguns exemples de les iniciatives 2.0 que s’estan posant en marxa per Sant Jordi. N’hi ha moltes més. Ens expliqueu la vostra? Us proposem fer-ho amb el hahstag #stjordiaportada

Entre tots, fem un gran Sant Jordi, també 2.0.

Participació 2.0: un vestit fet a mida

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

“Quan obres la caixa de la participació has de saber què vols fer. Molts l’han obert sense saber què fer-hi i aquest no és, ni molt menys, el millor camí”. Amb aquesta declaració de principis van començar la seva exposició @mariafa @losilux al #tastcom de dimecres 7 de març. Elles són Maria Farràs i Lucia Calvo, coordinadora del CCCB Lab i responsable de participació al CCCB respectivament. Van venir a@aPortadaCat  a parlar d’estratègies i processos participatius a la xarxa i ens van explicar la seva experiència al CCCB. També els vam fer una entrevista que hem resumit en el següent vídeo:

Després de les seves múltiples vivències, @mariafa i @losilux són molt clares: a l’hora d’impulsar la participació 2.0 cal fer un pla de comunicació que tingui en compte el Qui, el Què, l’On, el Com i el Perquè. No es tracta de participar per participar, sinó que per cada projecte es fa un vestit a mida: es planteja si cal participació i de quin tipus.

  • El Qui: en funció dels temes i objectius d’un projecte es generen unes comunitats de participació o unes altres.
  • El Què: per a cada comunitat es pensa una estratègia específica. Algunes tenen Facebook i Twitter, d’altres només Facebook o Twitter, n’hi ha que també pengen d’un bloc i d’un compte a Delicious, etc. En altres paraules, cada comunitat del CCCB és un món. De fet, n’hi ha de molt consolidades i d’altres que fa poc que han nascut. El cert és que de comunitats, el CCCB en té un grapat: CCCB EducacióCCCB LabKosmopolisPublic space, etc.
  • L’On: el CCCB aposta per una participació tant presencial com virtual. L’objectiu és que cada cop més les dues estratègies de participació estiguin vinculades.
  • El Com:  es dissenya en funció del projecte, dels recursos disponibles i de la relació entre el CCCB i els usuaris a qui va destinat el projecte. @mariafa i @losilux asseguren que abans de començar un projecte cal saber fins a on es vol obrir la participació i deixar clar les regles del joc entre el CCCB i l’usuari. En aquest sentit, el CCCB fins i tot ha creat un protocol d’actuació a les xarxes socials.
  • El Perquè: el CCCB aposta per la participació per tradició creativa, per l’aposta constant de la cultura participativa i per l’evolució del públic, que està passant de simple espectador a contribuïdor.

 

“Brangulí va ser aquí. I tu?” és un dels exemples de participació que ens van explicar. L’exposició“Brangulí. Barcelona 1909-1945” es va veure al CCCB la segona meitat del 2011. Estava dedicada a l’obra del barceloní Josep Brangulí, un pioner del fotoperiodisme i autor d’algunes de les millors imatges que reflecteixen les grans transformacions, socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el llarg període ple de canvis i conflictes del 1909 al 1945.

A banda de les fotos originals de Brangulí també es va desenvolupar un projecte fotogràfic participatiu anomenat “Brangulí va ser aquí. I tu?”. Per tirar-lo endavant es va contactar amb la comunitat  Barcelona Photobloggers i es va posar en marxa un projecte per tal que els fotògrafs actuals enviessin fotos que reflectissin la manera com ells veuen la Barcelona del S.XXI. Això va implicar crear una web i obrir un grup a Flickr. Per fomentar la participació es van fer un parell de trobades presencials.

Quin va ser el resultat de tot plegat? El CCCB va rebre gairebé 5.000 fotos de 598 autors diferents. Un jurat va seleccionar 324 fotos finalistes, 10 de les quals van ser escollides guanyadores i van ser l’eix central de l’exposició “Barcelona: 2000-2011”, que va conviure amb l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”.

Afirmen @mariafa i @losilux que “el 2.0 és una actitud, una manera de fer, d’incloure a la gent al CCCB. Quan obres la caixa de la participació ja no la pots tancar. Quan demanes participar, et poses en una situació d’igual a igual amb el teu usuari”. Aquesta és l’essència de la participació.

kippelboy, sinònim de coneixement compartit

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Si esteu llegint aquest post, el millor que podeu fer d’immediat són dues accions. Primera: començar a seguir @kippelboy a Twitter. I segona: començar a seguir el bloc de kippelboy. En totes dues plataformes hi trobareu un grapat de contingut que està clamant al cel per ser compartit. I és que, en essència, el que hi trobareu és això: coneixement compartit.

Kippelboy és l’alies darrera el qual s’amaga l’Àlex Hinojo, profeta pioner de la saviesa col·lectiva. Dimecres passat va venir a regalar-nos un grapat de coneixement al Tast de Comunicació d’aPortada que podeu recuperar a #tastcom. En Kippelboy és Viquipedista i un dels pocs ambaixadors mundials de la Vikipèdia, actualment coordina projectes de col·laboració entre la Viquipèdia i diversos museus de Barcelona, com el CCCB, MACBA, etc. Però millor que el seu currículum, un parell d’exemple per entendre quin és el model pel que aposta.

Primer exemple: Kippelboy ha liderat un projecte de QRpedia a la Fundació Miró. Arran de l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió“, una de les més importants dels últims 20 anys celebrada a Barcelona, un grapat de viquipedistes, amb el suport de l’equip de la Fundació, van fer articles col·laboratius a la Viquipèdia que expliquen la història d’una vintena d’obres destacades de l’exposició. Després van crear uns codis QR que enllacen a aquests articles i els van col·locar al costat de les obres d’art exposades a la Fundació. Quan passes el teu telèfon mòbil per sobre seu t’apareix l’article en el teu idioma. Projectes com aquest estan posicionant la Fundació Joan Miró en un entorn jove i de coneixement lliure.
Segon exemple: va parlar de Verkami, la plataforma de crowdfounding per amants de la creació. I ho va fer per deixar-nos una reflexió d’una evidència aplastant: el crowdfunding et permet testar l’acceptació del teu projecte sense la necessitat d’un expert o d’un estudi de mercat. Si la comunitat que participa en el món del crowdfounding dóna fons a un determinat projecte aquest és el millor indicador que aquest projecte tindrà mercat.
Com no podia ser d’una altra manera en un cas com aquest, aquí deixem la presentació que va fer en Kippelboy. Veureu que inclou cites de diverses persones, algunes de les quals són de membres d’aPortada. En Kippelboy les va extreure del nostre bloc,ContraPortada, i ens va demostrar que no es tracta de robar coneixement, es tracta de compartir-lo, reelaborar-lo i fer-lo créixer per treure’n més rendiment. I és que el coneixement compartit és econòmicament rendible.

Cantants virtuals, un dels fenòmens culturals dels darrers anys. El cas de HATSUNE MIKU

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Estem vivint en una societat on la recerca de la innovació, d’allò mai vist, d’allò trencador és l’objectiu de molts de nosaltres. Si apliquem aquesta premissa al mon de la cultura ens trobem davant de fenòmens com el de la cantant japonesa .

Hatsune Miku és un ésser virtual que canta, balla i omple estadis de fanàtics seguidors de la seva veu sintètica, tecnològica i per tant inhumana. A Japó ha estat, i segueix essent, tota una estrella de la música. Com qualsevol cantant amb èxit té els i les seves “fans”, una empresa de managementdarrera, el seu merchandising, i el que xoca més, un equip de gent treballant per a ella organitzant-li i produint-li els seus concerts i la seves gires.

L’empresa Crypton Media va ser la creadora de la  cantant Hatsune Miku el 2007. Aquest nom, en japonès, significa quelcom similar a “primer so del futur”. Va engendrar una diva de la tecnologia. Per crear a la Hatsune Miku va utilitzar la veu de Saki Fujita, una actriu japonesa de doblatge.

Hatsune té una imatge de jove sexy de 16 anys amb dues cues llargues i una dolça veu de soprano. És capaç de cantar qualsevol cançó que li demanin els seus fans, sempre que abans l’hi hagin facilitat la lletra i les notes. No obstant, no perdem de vista, que no deixa de ser una aplicació que qualsevol de nosaltres pot utilitzar per crear cançons noves o fer que interpreti els nostres èxits preferits. Vocaloid és el software que utilitza per sintetitzar lletres i melodies de les cançons, al qual se li sumen tècniques d’animació CGI 3D i altres utilitzades en cine i videojocs. El programa està especialment adaptat per interpretar el que es coneix com J- Pop, la tipologia de cançó que es pot escoltar en els jocs japonesos d’animació.

Hatsune no està sola en l’estrellat virtual. Arrel de seu èxit dins del Pop japonès, Crypton ha anat llançant altres cantants virtuals, masculins i femenins, com per exemple Kagamine Rin o la Len. I ja ha anunciat que té previst seguir llençant-ne mentre les nostres societats segueixin consumint aquest sorprenent producte cultural.

A continuació facilito un enllaç d’un dels concerts de la Hatsune Miku a Japó. Crec que una imatge de la reacció del públic en un concert de la Hatsune val més que mil paraules.

http://youtu.be/diLq7nHNpOk

Personalment trobo increïble l’avanç de la tecnologia en aquest sentit i en faig una valoració molt positiva del seu us en el terreny musical. No obstant, tinc el dubte de com valorar el fanatisme d’humans vers un ésser virtual. Com un personatge de ficció crea fans, genera públic que es gasta els diners per una entrada d’un concert d’una cantant que és una imatge animada, omple estadis que coneixen a la perfecció les cançons, com hi ha adolescents que s’enamoren de la cantant com si fos de carn i óssos, etc… Em pregunto, estem perdent el nord? Sigui com sigui, hem d’estar preparats perquè aquest és un exemple de producte cultural que veurem en el futur. Aquest i molts altres que encara no ens podem ni imaginar.

La força d’una ciutat

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Lluminàries festivesA Portada ha gestionat el servei de premsa de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, unes festes singulars i úniques que es fan un cop cada deu anys a la capital de l’Alt Camp i que han revolucionat a tota la ciutat. Durant aquest dies, Valls ha estat un bullici de gent passejant per sota de les lluminàries festives, participant massivament a actes de tot tipus, omplint recintes fins a penjar el cartell d’entrades esgotades, recorrent bars i restaurants i fent la ruta de les tapes… en definitiva, Valls ha estat una ciutat completament viva que ha acollit a tothom (i m’incloc) amb els braços oberts.

La ciutadania ha fet seus els carrers i places i la participació arreu ha estat massiva, la força de la gent s’ha evidenciat en diferents moments que han fet posar la pell de gallina a més d’un: des del primer intent (plovia a bots i barrals i es va haver de traslladar a l’endemà) de l’espectacle inaugural amb la plaça del Pati plena de paraigües, a l’espectacle inaugural que va congregar a més de 8.000 persones al centre de Valls o a la macro-trobada castellera amb més de 10.000 castellers o la multitud de persones que s’han fet fotos a les lluminàries que guarnien les places del Pati i del Blat i el carrer de la Cort, en són només alguns exemples. I això ha estat possible gràcies a diversos factors: les festes han estat organitzades des de la ciutadania amb comissions participatives i sota una direcció artística professional; les xarxes socials (Facebook i Twitter) han permès obrir una finestra al món del què estava passant a Valls i han esdevingut un gran aparador de les Decennals; el boca-orella ha funcionat molt i molt bé i la projecció mediàtica de les Festes arreu del territori ha estat més que espectacular.

Ara Valls té un repte important i que, a més, algunes persones reclamen: mantenir viu aquest esperit, aconseguir que la ciutadania prengui els carrers més sovint, que la vida que hi ha hagut aquests dies a la capital de l’Alt Camp es reediti cada setmana i no cada deu anys. Des d’A Portada que hem viscut les nostres primeres Decennals des de dins, apostem per mantenir l’esperit candeler a través d’una aposta decidida de l’Ajuntament per la cultura participativa.