20 anys de “Foc camina amb mi”

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

L’altre dia al metro, de camí cap a casa, un home es va asseure al meu costat llegint un diari gratuït. De sobte, mirant per la cua de l’ull vaig veure un vermell intens a doble pàgina i no vaig poder resistir mirar-m’ho. La cortina de vellut vermell del fons ho delatava: Twin Peaks feia 20 anys.

Fa 20 anys que van assassinar Laura Palmer, 20 anys que l’agent Cooper del FBI va arribar a aquell poblet de Washington, 20 anys que David Lynch va entrar a les petites pantalles de les llars de tot el món amb la seva sèrie de culte.

I és que la magnífica caracterització dels personatges de Twin Peaks s’ho mereixia, tan autèntics i a la vegada tan irreals. Aquell submón que només Lynch és capaç de crear amb cortines de vellut vermell en el món oníric, nans que parlen al revés, gegants que apareixen i desapareixen, l’esperit de l’assassí Bob voltant pel poble i posseint als vilatans…

La seva estètica, característica principal de la sèrie, va fer canviar la manera en què es veien les series. Per primera vegada es podia explicar una història a televisió superant les pel·lícules de cine tant en argument com en qualitat visual. La música, un altre dels elements claus de les creacions de Lynch, creada per Angelo Badalamenti acompanya harmoniosament totes les escenes.

Per tot això: Felicitats Twin Peaks!

Celebrem 10 anys de compromís i il·lusió

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

l'Equip d'A Portada en el 10è aniversariAquest passat dimecres 24 va ser un dia molt especial. Vam celebrar el 10è aniversari d’A Portada.

Fa 10 anys, a principis de febrer de 2000, vam tenir l’atreviment d’endegar un projecte engrescador: una consultora de comunicació.

Després d’aquesta dècada de feina – que ha passat volant – tenim una experiència en comunicació estratègica a les esquenes però el mateix esperit jove, la mateixa il•lusió pels projectes, vocació de servei i compromís amb la nostra professió.

Treballem per ajudar empreses i institucions a gestionar la seva reputació i les percepcions que d’elles se’n genera. Ho fem acompanyant-les en aquest camí tan delicat i tan emocionant com és la comunicació. Un camí que s’ha de guiar pel sentit comú, per la flexibilitat, la coherència, la credibilitat, la confiança i la necessària expertesa.

A Portada té unes fortes arrels. Arrels amb el país i amb el món, amb la professió, amb els clients i, sobretot, amb la família A Portada. Formem un equip – els professionals que hi treballem, els proveïdors, els clients, els periodistes de mitjans, l’entorn de la comunicació i la cultura – que gaudim de la nostra feina i ens enriquim cada dia els uns als altres.

A Portada som un col•lectiu de persones que treballem amb i per a d’altres persones. Al darrera de tota empresa sempre hi trobem persones amb il•lusió. A A Portada n’hi ha moltes! A totes aquelles persones que heu fet possible A Portada tots aquests anys, moltes gràcies!!! Als que ara hi sou: Maica, Carlos, Mireia, Laura, Judith, Mariana, Vicky, Bàrbara, Gemma, Sara, Elena, Araceli, Núria, Elisenda, Alba, Laia, Adriana, Míriam, Azucena, als que us incorporeu, Sílvia, i als que hi heu estat: Jaume, Maria Ros, Maria Borràs, Georgina, Núria, Míriam, Rocio, Noèlia, Anna Molins, Anna Benet, Aina, Iris, Laia, Clàudia, Pep, Àlex, Carla, Cinzia… A Portada és casa de tots vosaltres… si és que hi ha cases d’algú.

En aquests temps de grisor, volem donar una nota de color… de color fúcsia per suposat! En temps de vaques magres volem mirar el got mig ple i volem donar les gràcies per ser feliços amb la feina que fem i per creure en la nostra professió.

És un repte avui dia treballar en comunicació i cultura. Són aquests dos sectors en profunda transformació i crisi. Però són també àmbits imprescindibles perquè la nostra societat sigui més rica i lliure. En un temps de deslocalització, globalització i concentració, nosaltres reivindiquem la independència i la feina acurada i rigorosa dels artesans de la comunicació.

Després de 10 anys de feina el nostre compromís està intacte i seguim tenint el mateix repte de futur: continuar treballant per transmetre a la societat informacions veraces i rigoroses i per contribuir a l’accés a la cultura. Entre tots i amb el vostre ajut, segur que ens en sortirem. Moltes gràcies per acompanyar-nos en aquest camí.

Jamboree: 50 anys i “mas i mas”

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Jamboree all stars

Corxeres, bemolls, sostinguts, negres i blanques van sonar divendres de la setmana passada a Jamboree i, com cada dia de la setmana, en dues sessions (21 i 23 hores). El de divendres passat però era un concert especial i així fou l’ambient que s’hi respirava.

Per un costat les Jamboree All Stars – Llibert Fortuny i Perico Sambeat als saxos, Albert Bover al piano, Masa Kamaguchi al contrabaix i Marc Miralta a la bateria-, per l’altre el públic format per nombrosos periodistes i amics de tota la vida de Jamboree, persones vinculades amb la cava barcelonina, i l’últim ingredient que evidenciava que la de divendres era una nit especial: el somriure orgullós i satisfet –com d’aquells padrins que veuen que el fillol es fa gran- que no podien amagar ni el Pierre Bechet, actual responsable de la programació de Jamboree, ni el Joan Mas, director de Mas i Mas, propietària de la sala.

I és que divendres es celebrava el 50è aniversari d’aquesta emblemàtica sala de la plaça Reial de Barcelona, una sala a on habitualment ja es respira un ambient especial; però el de divendres era diferent. Potser fou la confluència de grans músics com Francesc Burrull, Laura Simó o les Jamboree All Stars, entre d’altres; potser fou la presència, discreta darrera d’una columna, del que fou el primer encarregat de Jamboree –Àngel Gómez- que de ben segur que recordava tot el que havia viscut en aquella cava, a on per cert ens confessava, que havia conegut a la seva dona; potser fou per la vinculació sentimental i emocional dels assistents amb la sala que ara celebra el seu mig segle de vida, o potser, simplement, era per l’admiració i el respecte al jazz, una música que, amb les seves corxeres, bemolls, sostinguts, negres i blanques, parla per si sola.

Sigui com sigui, la de divendres fou una gran nit que, per als que vam tenir la sort de viure-la, va ser d’aquelles per recordar com tantes i tants que s’han viscut en aquesta emblemàtica sala i que han impregnat les parets d’aquest espai. Parets que si poguessin parlar, segur que ens cantarien mil i una anècdotes.

Són 50 anys de bona música, però en volem més i més i, si em permeteu l’evident joc de paraules, en volem “mas i mas”.

Feliços 50 Jamboree!

10 anys i un regal

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

A Portada fa 10 anys de vida el proper mes de febrer. Fa 10 anys que treballem en l’àmbit de la comunicació i de la cultura. Fa 10 anys que somniem, ens emocionem, ens preocupem i ocupem, ens barallem i ens apassionem amb la nostra feina. Són 10 anys d’alegries, il·lusions, esforç, maldecaps… que ens han fet molt feliç a tot l’equip d’A Portada. I hem volgut celebrar el nostre aniversari fent un regal.

Volem conjugar el nostre coneixement i bagatge en la comunicació estratègica amb el nostre compromís per la cultura del país i, per això, hem llançat la campanya “A Portada busca l’artista 10″.  A l’artista emergent i desconegut més innovador i de més qualitat d’entre les propostes que ens arribin, li oferim tot l’any vinent una campanya de comunicació gratuïta. D’aquesta manera, contribuirem amb un granet de sorra a donar visibilitat als creadors.  Si ets un/a artista emergent, no dubtis a presentar-nos la teva feina. Fes-ho aquí fins el 20 de gener. Afanya’t!