Troballes increibles al s.XXI

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Sembla que tothom s’ha posat d’acord per descobrir peces d’art inèdites. Avui mentre feia el cafè he llegit que s’ha descobert un dibuix de Picasso a la Fundació Fabre, després a la tele, he vist que s’ha identificat un quadre de Brueghel al Museu del Prado. Fa uns dies tots vam ser testimonis de la descoberta d’una partitura de Cosi fan tutte de Mozart. I quan menys t’ho esperes els d’Atapuerca han descobert un ós – sempre més vell que l’anterior, és clar. Estem fets així, necessitem trossets de realitat, productes comercials que ens mantinguin desperts, fites, marques, i els mitjans ho saben. I en tot aquest panorama d’impactes mediàtics la realitat és ben diferent. L’altre dia parlava amb un director orquestra jove que treballa des de fa molts anys com a director titular a Ucraïna. M’explicava que cada any acostuma a estrenar un gran nombre de peces de compositors catalans al seu festival. Compositors que formen part del patrimoni cultural català. Durant aquests anys ha estat impossible desplaçar-los a Ucraïna amb algun tipus d’ajuda, ja que les subvenciones només es destinen als intèrprets catalans -que d’altra banda interessa promocionar internacionalment. Quina tasca s’està duent a terme per recopilar i difondre tot el nostre patrimoni musical? Alguns segells com Tritó o editorials com Le Boileau fa molts anys que desenvolupen aquesta tasca. Cal una reflexió de país sobre com protegim la nostra cultura, i la cultura no és únicament una llengua, és tot el pensament creatiu i l’expressió artística d’aquell que és català.

El Canòdrom, un nou Centre d’Art a Barcelona

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Els darrers dies 6 i 7 de juliol s’han celebrat les Jornades Internacionals per a un nou Centre d’Art a Barcelona.

Aquest nou espai, que durà el nom de l’edifici on està situat: El Canòdrom, prendrà el relleu al Centre d’Art Santa Mònica com a aparador de l’art emergent.

El Canòdrom serà un consorci format pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,  l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de la Cultura de Barcelona. En aquests moments la seva direcció encara està per definir, tot i que m’imagino que es farà mitjançant concurs públic.

El nou equipament, que actualment està en procés de rehabilitació, forma part del Pla Zapatero i el seu programa d’obres anticrisi que aporta els 3,5 milions d’euros que val el projecte. Caldrà veure un cop enllestit l’equipament de quin pressupost disposarà el Centre per a la seva programació i gestió.

Durant les jornades s’han organitzat diverses taules rodones que han parlat dels models actuals, del futur dels centres d’art i de com s’hauria de projectar el Canòdrom.

Penso que el projecte es veu amb un cert escepticisme per part del sector, no només dels artistes sinó que també d’altres Centres d’Art del territori i fins i tot es podria parlar que l’atmosfera estava carregada d’un cert pessimisme. En aquest sentit la directora del Bòlit de Girona comentava aquesta atmosfera, tot i que segur que es deu a desil•lusions acumulades per part del sector.

David Santaeulalia posava sobre la taula una aportació que m’ha semblat molt interessant, si tot s’impulsa des de les Institucions corre el perill que apareguin models clònics. Val la pena de pensar-hi.

Altres demandes van ser que el Canòdrom hauria de ser un Centre que serveixi d’espai comú i que no només se centri en fer nous projectes sinó
que ajudi a fer xarxa, que sigui un espai de reflexió, recerca, producció i difusió i que doni un impuls a la internacionalització dels artistes catalans.

Florenci Guntin de l’Associació d’Artistes Visuals exigia pel Nou Centre d’Art com a mínim el pressupost de què disposava el Santa Mònica, és a dir 2 milions d’euros anuals. Haurà pecat d’optimista?

Penso que és molt positiu que el sector obri un debat sobre aquest tema i que es formulin qüestions i que s’enfrontin postures i crec que una de les coses més importants és que s’arribi a un acord sobre el model del centre i sobre quins aspectes haurà de treballar la direcció. I sobretot que en aquest procés s’escolti la veu dels artistes.

Les meves felicitacions a les arts visuals i a la cultura i esperem que aquest sigui un pas determinant per a la consolidació nacional i internacional dels nostres artistes.