Com s’obre al món la cultura catalana?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquest dimarts vam organitzar amb la elServei de Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya il’Associació CIATREun seminari sobre coproduccions internacionals en l’àmbit de les arts escèniques. A Portada va presentar un mapa de les iniciatives a Europa imprescindibles i innovadores per a la internacionalització de les arts escèniques.

Dels ponents internacionals i de les experiències de companyies d’arts escèniques catalanes van sortir moltes i molt bones idees. Conclusió: internacionalitzar-se vol dir compartir, crear sinergies, fomentar relacions de llarg termini. No busquis el retorn immediat, treballa una estratègia estable.

Beulah d’Souza ens diu que cal saber perquè ens volem internacionalitzar: per buscar més mercat, pel desenvolupament estratègic de la nostra organització, per tenir accés a mercats emergents, per diversificar…

Hi ha distàncies que cal reduir: cultural (llengua, identitat), administrativa (lleis, moneda, duanes, fiscalitat), geogràfica (distància, tamany de l’altre país o zona), econòmica (cost, qualitat dels serveis)…

I evitar errors com:
1. Fer el mateix a tot arreu
2. Pensar que no importa d’on vens
3. Creure que el món és a l’abast, i que internacionalitzar és fàcil

John Holloway, actual director del Festival de Perth a Austràlia, ens deia que les seves quatre normes per a la coproducció són:
1. Perquè jo coprodueixi has de fer una obra impressionant, conec molt bé la meva audiència, rebo moltes propostes i només algunes destaquen. M’ha d’atrapar, encuriosir, enganxar i deixar-me amb ganes de veure més. És important fer coses bones amb la comunitat també, que la idea de l’obra i l’artista ho permeti.

2. El diner segueix les idees. Primer les idees, després el diner i després l’obra. La gent s’excita més amb idees que amb peticions de diners. La crisi no hauria de ser una excusa per aturar la creativitat.

3. Si ets bo, acabaràs treballant amb mi. En algun punt arribarà, però no hi ha pressa. Segueix informant-me del que fas, convida’m a veure’l i segueix fent feina. És molt important fer xarxa. És bàsic que els altres parlin de tu.

4. Si ets avorrit, arrogant… ho tens més difícil. Hi ha molts artistes, sempre escollirem treballar amb aquells que ens aporten més, també a nivell personal.

Jo començo el meu Festival amb la voluntat de transformar vides, espais, ciutats, … Comença creient en un miracle. Per a les persones ja no hi ha distàncies, per a les mercaderies encara sí. Imperatiu per anar pel món és comunicar visió i creences. Els artistes volem canviar el món, i això també és una raó per internacionalitzar-se.

A títol de resum: Fes un bon treball, any rere any, no paris, tot el que has fet compta. Tingues una idea fantàstica, tingues un pla, dóna-ho a conèixer, parla amb tothom, sigues apassionat sobre el que fas, i prova de mimar la gent amb què treballes.

Pia Mazuela, de la companyia Sol Picó, diu que estem vivint un nou ordre econòmic. Ens tocarà tornar a començar en molts sentits. És important viatjar molt, i fer-ho porta a porta, no només a grans plataformes i festivals, i treballar les relacions personals. Tot el que passi a partir d’ara ens ho hem d’inventar, ara cal transformar o reinventar tot el sistema. També cal decidir si vols girar o no, una obra de 12 persones difícilment gira. Sovint ho decideix el diner, el diner també parla.

Anna Rosa Cisquella, productora de la companyia Dagoll Dagom,comenta que la llengua és una barrera a la internacionalització en el cas del teatre de text, cal fer un esforç per superar barreres lingüístiques.

Lieven Thyrion, productor de Les Ballets C. de la B, explica com va començar fa ja més de 20 anys: no vaig anar a veure managers o institucions, sinó que vaig anar a veure la nostra competència, els que estaven triomfant, per preguntar-los com s’ho feien. Gràcies a ells vaig començar a voltar. Un producte ha de dir coses, és igual amb quina llengua es fa, el teatre comunica, amb llenguatge corporal, amb sotstítols, amb la imatge…

Rosa Arnaiz, responsable de projectes de La Fura dels Baus, explica que cal ser molt actius, tenir una bona xarxa, estar al dia del que passa al món i tenir un bon producte. Un bon agent local ajuda també. Buscar diners costa diners, primer ha d’haver una idea i allò s’ha de poder explicar bé.
Com ho fem? Busquem el tema rellevant i diferent, destaquem allò que és innovador respecte de nosaltres mateixos i d’altres iniciatives; Ens adaptem al llenguatge de qui ens rep.
A qui? Busquem els Festivals i Teatres que tinguin pressupost per coproduir; Capitals culturals; Institucions espanyoles i catalanes que inverteixen en exportar cultura… i al món de l’empresa.
No crec en els enviaments de mailings massius, cal que sigui tot personalitzat i pensat, cal segmentar les audiències.

Així exportem cultura i així gent d’arreu coneix la creativitat artística, que és un dels trets diferencials de Catalunya.

Ha arribat l’hora d’arremangar-se

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Encara no fa un mes que es va presentar el Pla Integral d’arts escèniques i musicals per a tots els públics de Catalunya i demà es reuneix per primera vegada la mesa de seguiment d’aquest Pla.

Tot sovint els plans com aquests marquen grans objectius. En aquest cas en són molts i molt necessaris: dignificar el sector, fomentar la producció i el desenvolupament de projectes, impulsar la distribució i l’exhibició, impulsar la difusió de l’espectacle per a tots els públics, facilitar l’accés de les noves companyies professionals al mercat o potenciar la formació continua dels agents del sector, entre d’altres. El sector de les arts escèniques per a tots els públics sovint ha estat el germà pobre del teatre, la música, la dansa, etc. És un sector que ja arrossega públic i per tant, durant un temps, s’ha pensat que no calia fer-hi res. Però això no és així. Les arts escèniques per a tots els públics no són de segona fila, ni de segona divisió, ni de segona categoria, són de primera, tant pel que fa a la qualitat de la gran majoria d’espectacles, com als seus professionals com al públic.

Per sort i amb tot el sector anant a la una es va poder signar aquest Pla Integral amb el Govern de la Generalitat, un pla que obre moltes portes, amb una inversió prevista de 17 milions d’euros en quatre anys i amb vigència fins al 2018. Ara cal que aquesta mesa que es reuneix demà per primera vegada s’arremangui i posi fil a l’agulla perquè aquest pla que desperta moltes esperances al sector no quedi en un calaix amb d’altres plans i projectes.

Representants del sector de les arts escèniques i musicals per a tots els públics

La decisió d’internacionalitzar

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

La internacionalització en l’àmbit de les arts escèniques és una decisió. Hi ha molts que es mantenen amb gust i èxit en el mercat local i els admirem, igualment, per la seva producció enfocada cap a un públic més reduït.

Però si s’està decidit a internacionalitzar-se, cal posar-se les piles. Aquest és el missatge clau de les jornades La internacionalització: una necessitat per al desenvolupament empresarial, organitzades pel SDE – Servei de Desenvolupament Empresarial – de l’ICIC, Institut Català de les Industries Culturals.

Cap de les estratègies o eines presentades eren molt noves, almenys per nosaltres, ja que fa un temps que les utilitzem. Presència en fires, difusió per mitjà d’eines online, contactes personalitzats, material de difusió visual i atractiu, aposta per la innovació… tot això forma part de les dinàmiques diàries dels managers d’arts escèniques.

El que ha quedat clar és que, per més que hi hagi unes directrius i normes bàsiques a seguir, la internacionalització no té fórmula: necessita moltes hores de dedicació per fidelitzar els contactes internacionals, accions directes, comunicació ben cuidada i una base de dades constantment actualitzada, per tenir resultats a mig-llarg termini. I en aquest context, la gestió de la informació té un paper determinant.

Hi ha moltes possibilitats i suports interns i externs. El ICIC i SDE, Ramón Llull, AECID, Ministeri de Relacions Exteriors, Ambaixades i Institut Cervantes – són alguns dels que ens poden donar suport institucional en les actuacions a l’estranger.

Però això només es pot fer amb la convicció de què el producte d’arts escèniques té potencial a l’estranger i de què la companyia vol apostar en aquest àmbit. I aquesta decisió ha de seguir