La cultura i la creativitat ens poden dur a un nou paradigma?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa uns dies, l’amiga Beatriu Daniel ens va convidar a diverses persones del món de la cultura a participar d’una jornada de reflexió per al Pla Nacional de Valors que està impulsant el Departament de Benestar i Família.

 

Allà ens explicaven com un grup de persones i consultors estan ajudant la Generalitat a definir quin és el nou paradigma del segle XXI, quins processos de transició s’estan produint. Es parlava que anem – o hauríem d’anar – cap a una economia del bé comú i un sistema financer no especulatiu, cap a una democràcia participativa, governança oberta, democràtica i transparent, cap a una educació integral i multidimensional, en l’àmbit de la salut cap a una visió integral de la persona i consciència pròpia salut, cap a la consciència de l’impacte mediambiental individual i col·lectiva i dels recursos energètics limitats, cap a una cultura com a eina de transformació personal i col·lectiva, cap a un consum responsable, cap a empreses que aportin valor a la societat, centrades en les persones, sostenibles econòmica, social i mediambiental i cap a una comunicació ètica i participativa.

 

Certament una descripció molt aspiracional del que tots voldríem, però no acabem d’assolir. I de qui és la culpa? Dels ciutadans que no ho demanem prou o del lideratge actual? Segurament hi ha una mica de tot. Calen compromisos clars, transparència i participació, diàleg i comunicació, i harmonia entre el que es predica i el que es fa.

 

Potser en comptes de parlar de valors desitjats i de nous paradigmes, hauríem d’analitzar què fem en el dia a dia i pensar si és coherent amb aquests valors que professem tots. Celebro la tasca feta de pensar i repensar els valors, però potser caldria començar per analitzar els comportaments. Si ens comprometem a fer petits canvis en el nostre dia a dia, potser podrem realment parlar de nou paradigma. La visió del món no canvia per desitjos o valors expressats, sinó per fets reals. Si els desitjos no es transformen en realitats no provoquen cap canvi. És aquesta crisi l’espurna necessària per encendre la flama d’un canvi important? O la gent íntimament espera tornar a l’statu quo previ?

 

Frank Ponti en un article recent comentava que no creia en el nou paradigma i deia que “hi haurà esperança col·lectiva si cadascú de nosaltres aprèn a ser una mica més savi cada dia”. I aquí l’aportació de la cultura és clau: pot generar saviesa, esperit crític, curiositat i creativitat. Com també ho és la relació entre educació i creativitat. Sir Ken Robinson deia que l’escola és responsable de la limitació de la creativitat dels nens i nenes. El nou paradigma pot dependre d’una educació més creativa i lliure

Entendre a utilitzar Internet

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Internet és notícia, és el que llegim als diaris, escoltem a la ràdio o mirem per la televisió. En els últims temps, Internet és gairebé omnipresent a les nostres vides. Pot formar part de l’actualitat per ser un dels majors responsables de les revolucions a diferents països àrabs però també ho és pel sorgiment de noves lleis que limiten els seus usos, intentant regular una nova plataforma que sembla irregulable.

El més important a Internet és entendre’l a utilitzar. És massa difícil lluitar contra Internet, hem d’explotar el seu potencial, tant des d’institucions, empreses, artistes com de particulars. Hem de fer una mirada de fons i deixar volar la nostra creativitat, perquè és a partir d’aquesta mirada positiva i activa amb la que crearem noves maneres de veure el món.

Posarem per exemple el món de la cultura. Moltes vegades quan pensem en cultura s’entén que el sorgiment d’aquesta nova plataforma li ha estat perjudicial, ens venen al cap paraules com “propietat intel·lectual”, “SGAE” o ”Sinde”. Però si ens desfem dels prejudicis inicials, recordarem com en els seus inicis (i actualment també) xarxes com MySpace van ajudar a donar notorietat a noves bandes encara desconegudes. Però Internet no només suposa una oportunitat per principiants de la cultura, sinó que també Festivals ja consagrats de l’escena catalana fan servir xarxes com Spotify per donar a conèixer els artistes que hi participaran, així ho ha fet des de fa uns anys el Mercat de Música Viva de Vic o recentment el famós Festival Coachella ha retransmès per Youtube i gairebé ininterrompudament els concerts més importants del festival. I no cal que el producte sigui modern i destinat per a joves, l’explotació de les xarxes també funciona amb la Música Clàssica, com és l’exemple de la iniciativa Orquesta Sinfónica de Youtube en la que 101 músics de 33 països es van reunir a Sydney per realitzar un festival de gairebé una setmana que posteriorment es va penjar a la xarxa, així com es va retransmetre en directe el seu últim concert i fins i tot la mateixa plataforma et convida a improvitzar davant una pantalla d’ordinador amb un mòvil o un paper com a únic instrument.

Així doncs, siguem creatius amb Internet i busquem noves maneres de difondre la cultura per la xarxa de manera activa i positiva.

 

Quina acció cultural li proposaries a la teva empresa per a l’any vinent? #ideaculturalxempresa

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

L’equip d’aPortada fa temps que reflexiona sobre els reptes de futur de les empreses. La crisi que estem vivint ens està portant a canvis importants. I aquests canvis se centren, sobretot, en la gestió de les persones i la humanització de les marques.

Les empreses han passat els últims anys fent centenars d’estudis de consumidors, focus groups, tests a cegues… Coneixen perfectament el seu públic extern, però els treballadors són encara uns grans desconeguts.

Com pot una marca saber quina és la seva cultura corporativa real si no coneix la identitat social i cultural dels seus treballadors? Com es pot treballar l’alineament i motivació interna sense saber quin és l’ADN intern?

Les empreses han d’establir diàlegs amb els seus públics, interns i externs, i aquests han de ser coherents. Per gestionar el nostre relat corporatiu i parlar de manera eficaç hem de saber amb qui ho fem. Cal, per tant, disposar d’una anàlisi dels estils de vida i identitats sòcio-culturals dels treballadors de l’empresa.

Pensem que la cultura – entesa com a l’estil de vida de les persones, la seva identitat social – és l’eina cabdal que ens permetrà aquest alineament intern a les empreses. És per això que volem llançar una campanya. Volem demanar idees culturals per aplicar a les empreses que puguin suposar un avenç en diferenciació, participació o motivació interna. Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

Ens ajudes a fer una llista de bons propòsits culturals? El 2012 aPortada té el bon propòsit d’intentar que les empreses s’apropin a la cultura.  Ens hi ajudes amb una bona idea?

A través de les xarxes socials i amb l’etiqueta #ideaculturalxempresa comparteix bons propòsits culturals. Amb les millors propostes us desitjarem un 2012 ple de cultura i marca interna. Teniu temps fins el dilluns 12 de desembre per a enviar-nos propostes.

 Quina és la teva #ideaculturalxempresa ?

10 qüestions a tenir en compte per a finançar el teu projecte cultural

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat 19 d’octubre ens vam trobar unes 150 persones a una jornada impulsada per l’SDE: “Finançament per a empreses culturals”. Una jornada molt densa, amb molts números, tant poc atractius moltes vegades per la “gent de la cultura”. Tot i així, molt interessant  com a catàleg d’opcions, i, sobretot com a recordatori de la importància de prendre’s seriosament la gestió econòmica de l’empresa i la revisió de les necessitats financeres. Apunto 10 aportacions interessants:

  1. El pressupost anual que tots hem d’afrontar properament ha d’anar acompanyat de la revisió de les necessitats financeresde la teva empresa. Hi han espais institucionals com www.accio10.cat que donen suport a les persones que plantegen el seu model de negoci i les seves necessitats financeres.
  2. Al iniciar un projecte que depèn de suport institucional, cal tenir en compte la línia ideològica del govern, que, evidentment, marca el caràcter de les ajudes publiques: actualmentdesenvolupament tecnològic i internacionalització(exportació) són dos factors claus que han d’acompanyar la teva idea.
  3. Malgrat l’estat actual de la banca i la poca concessió de crédit hi han altres vies per obtenir finançament a través d’entitats publiques, com són, el Instituto de Crédito Oficial l’ Institut de Finances de Catalunya.
  4. En cas que el problema sigui la necessitat d’un aval, existeixen les agències d’aval. Exemple n’és Avalis SGR
  5. Els business angels són una bona opció. A l’hora de presentar un projecte a un grup de business angels, és molt important elfeeling amb el projecte.
  6. Al presentar-nos a un business angels hem de treballar un bonpla de negoci, ara bé, clar i sintètic a la primera pressa de contacte.
  7. Per a un business angel és molt important qui està darrera de la proposta: currículums dels implicats i  – sobretot – dedicació exclusiva al projecte proposat.
  8. A banda de les fórmules habituals de finançament, sorgeixen noves iniciatives de crowdfunding molt interessants, com,www.verkami.com. El crowdfunding permet finançar projectes de creació a través de mecenes que aporten un import econòmic per a que es pugui desenvolupar l’obra.
  9. La difusió del projecte que cerca finançament a través de crowdfunding és a càrrec de l’artista. L’artista ha de crear comunitat amb les seves eines de difusió i a través de la sevaagència de comunicació.
  10. La crisi econòmica ha reduït les possibilitats de finançament a tots els nivells. I, evidentment, a les empreses culturals. Això ens ha de portar a ser capaços de generar nous espais de relació – com han començat a treballar la gent de www.verkami  – . Hem de ser creatius.

La cultura ha d’estar atenta als canvis del món, i aprofitar el seu valor per incidir en altres àmbits històricament més estàtics. Quina ha de ser la relació entre les expressions culturals i les famílies, els governs, i fins i tot, les empreses? Què pot aportar la cultura a l’àmbit de l’empresa? Seguim pensant….

Objectiu: carregar-se els elefants!

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

La setmana passada vaig assistir a un curs de màrqueting aplicat a les indústries culturals. Els formadors van insistir en que el nou màrqueting, orientat al consumidor, es basa en casar les noves tendències de la societat, amb la voluntat creativa dels artistes (o dels empresaris, en el cas d’una empresa no cultural). És a dir, l’artista ha d’anar un pas per endavant de la societat, però ha de saber veure què és el que demana el públic, quines són les noves tendències, i adaptar-ho a les seves inquietuds creatives.

En aquest sentit, els formadors van posar com a referent el Cirque du Soleil, una companyia que va saber veure allò que demanava el públic, va vaticinar que la societat ja no volia veure elefants (i animals en general) al circ, i va unir aquests desitjos amb la seva proposta artística.

El mateix dia, en una conferència al Col·legi de Periodistes, un important consultor de mitjans animava als presents a “carregar-se els elefants” dels seus productes. Amb aquesta metàfora feia referència un cop més al Cirque du Soleil. El consultor es referia aquesta vegada als diaris, i animava a periodistes i editors a renovar les estructures tradicionals i arcaiques dels actuals mitjans. Per a ell, els “elefants” eren les divisions rígides en seccions (societat, cultura, esports…), els dissenys clàssics i tradicionals (plantilla estàtica amb idèntica tipografia i caixes dia rere dia) i la separació dels periodistes segons la seva funció (digitals, redactors, fotògrafs, grafistes…).

Que en un sol dia t’esmentin dues vegades el Cirque du Soleil vol dir que la companyia ha fet molt bé la seva feina (descartem l’opció que el circ es dediqui a pagar comissió a tots els formadors del país).

Així que des d’A Portada us animem a carregar-vos els vostres “elefants”!

Gestió cultural local, gestió creativa… En temps de crisi!

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

En els darrers anys les administracions locals han crescut notablement en la prestació de serveis culturals i en la construcció d’equipaments en tots els seus àmbits: teatres, auditoris, centres cívics, biblioteques, museus, centres de formació…  Aquest creixement ha anat acompanyat, en alguns casos, de processos de modernització de l’administració local que han incorporat noves formes de gestió i de prestació dels serveis. En general hi ha hagut molt poc espai per a la reflexió i s’ha primat l’acció, la construcció d’equipaments, l’obertura de nous espais de cultura… en un camí hiperactiu cap a la normalització democràtica i a garantir uns nivells òptims i equilibrats de prestació de serveis culturals a les ciutats i pobles de Catalunya.

Així, en els últims 30 anys les polítiques culturals que, en els primers anys de la democràcia, es fonamentaven en la construcció de nous equipaments (inexistents en molts casos) i en la creació d’una oferta estable i permanent, sembla que s’orienten, cada vegada més, a la necessitat de la planificació estratègica com a element estructural i necessari per a una política cultural coherent, sòlida i visible que consideri més coses que estrictament la programació.

Gestionar Cultura, avui, suposa parlar de persones i de la comunitat en què viuen, i suposa, doncs, posar en contacte i relació persones, valors i expressions. Però també significa invertir en planificació, control i avaluació i invertir en capacitar tècnicament els equips de treball de les àrees de cultura de les administracions en un nou rol del tècnic de cultura que ja no es dedica exclusivament a la programació sinó a la conceptualització dels serveis. Sembla que, per fi, comencem a superar el paradigma de la política cultural dels anys 80 basat en el principi de que l’oferta crea la demanda i que ha justificat, fins i tot, el malnom de “programadors” de determinats tècnics de Cultura d’alguns ajuntaments. Cal treballar des de la planificació estratègica, des dels valors del servei públic, amb metodologia i eines de gestió modernes.

La planificació estratègica és el procés metodològic que permet que els objectius polítics i estratègics de l’organització es puguin materialitzar en plans d’actuació identificables, avaluables que, partint d’una anàlisi de l’entorn i la pròpia organització, estableixi amb claredat les funcions i responsabilitats, l’adscripció de recursos, humans, materials i econòmics, la determinació de la visió i la missió així com la posada en marxa dels processos necessaris per a aconseguir els objectius en l’entorn normatiu de l’administració pública i amb un calendari determinat.

És necessari conèixer el territori i treballar des de la proximitat. El territori vol dir, la situació geogràfica, les seves característiques físiques, la composició social, la seva història, l’entorn natural i l’urbà, l’equilibri territorial, les comunicacions… els agents culturals, els sectors de la cultura, el desenvolupament de l’economia local… I proximitat vol dir conèixer bé quines són les necessitats de la gent de la nostra comunitat i donar respostes amb una clara orientació al ciutadà i no estrictament als sectors culturals. Les persones busquem experiències, emocions i “que ens estimin una mica”. Hem de ser capaços de transformar els nostres serveis en valor, en un conjunt d’expectatives d’utilitat per als nostres usuaris. I és necessari treballar en clau global, connectant els nostres projectes amb d’altres, gestionant la complexa relació i tensió entre local i global. Per tant, proximitat entesa com treballar a prop, no des de, sinó en relació, interactuant, intercanviant, mirant lluny, sense distàncies ni fronteres, generant coses noves… espais nous de relació, virtuals i físics, però amb proximitat.

Hem de treballar amb professionalitat, que implica el coneixement dels sectors culturals, del territori, de les tècniques de gestió de projectes, de les eines que ofereixen les noves tecnologies… i amb transparència que significa poder explicar amb claredat allò que fem i ser capaços de presentar els resultats. I cal treballar en equip, en equips, en xarxa, sistemàticament, no en determinats moments sinó estructuralment, permanentment, com a estil propi de la gestió cultural.

Els continguts s’administren cada vegada més en la xarxa. Cal disposar d’una estratègia digital, administrar bé els canals, dotar d’una una dimensió digital als nostres projectes culturals, ser capaços de fer alhora virtuals i físics els projectes, socialitzant l’accessibilitat en totes les seves dimensions.

I cal disposar també d’una bona estratègia pedagògica, donar-li força al binomi Cultura-Educació, generant el màxim de projectes compartits en el màxim d’àmbits possibles.

Atreure talent, conservar-lo, crear les condicions necessàries, crear oportunitats constantment, de forma sistemàtica. Una ciutat és creativa si és capaç de posar les condicions perquè els ciutadans desenvolupin les seves capacitats creatives. Es tracta de generar espais públics que afavoreixin el frec, el contacte entre persones capaces i amb ganes de comunicar. Si la ciutat no dóna oportunitats les ganes de relacionar-te’n et porten a un altre lloc.

En temps de crisi, hem d’estar preparats, ens hem d’haver dotat d’instruments financers i eines que ens donin informació per a la gestió i que ens permetin ser eficients (major aprofitament dels recursos), eficaços (proporcionar millors serveis), rendibles (major profit de les nostres inversions), i deixar espai per a la innovació permanent… només així podrem créixer.

Per Rafa Milan – Gestor Cultural