La cultura i la creativitat ens poden dur a un nou paradigma?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa uns dies, l’amiga Beatriu Daniel ens va convidar a diverses persones del món de la cultura a participar d’una jornada de reflexió per al Pla Nacional de Valors que està impulsant el Departament de Benestar i Família.

 

Allà ens explicaven com un grup de persones i consultors estan ajudant la Generalitat a definir quin és el nou paradigma del segle XXI, quins processos de transició s’estan produint. Es parlava que anem – o hauríem d’anar – cap a una economia del bé comú i un sistema financer no especulatiu, cap a una democràcia participativa, governança oberta, democràtica i transparent, cap a una educació integral i multidimensional, en l’àmbit de la salut cap a una visió integral de la persona i consciència pròpia salut, cap a la consciència de l’impacte mediambiental individual i col·lectiva i dels recursos energètics limitats, cap a una cultura com a eina de transformació personal i col·lectiva, cap a un consum responsable, cap a empreses que aportin valor a la societat, centrades en les persones, sostenibles econòmica, social i mediambiental i cap a una comunicació ètica i participativa.

 

Certament una descripció molt aspiracional del que tots voldríem, però no acabem d’assolir. I de qui és la culpa? Dels ciutadans que no ho demanem prou o del lideratge actual? Segurament hi ha una mica de tot. Calen compromisos clars, transparència i participació, diàleg i comunicació, i harmonia entre el que es predica i el que es fa.

 

Potser en comptes de parlar de valors desitjats i de nous paradigmes, hauríem d’analitzar què fem en el dia a dia i pensar si és coherent amb aquests valors que professem tots. Celebro la tasca feta de pensar i repensar els valors, però potser caldria començar per analitzar els comportaments. Si ens comprometem a fer petits canvis en el nostre dia a dia, potser podrem realment parlar de nou paradigma. La visió del món no canvia per desitjos o valors expressats, sinó per fets reals. Si els desitjos no es transformen en realitats no provoquen cap canvi. És aquesta crisi l’espurna necessària per encendre la flama d’un canvi important? O la gent íntimament espera tornar a l’statu quo previ?

 

Frank Ponti en un article recent comentava que no creia en el nou paradigma i deia que “hi haurà esperança col·lectiva si cadascú de nosaltres aprèn a ser una mica més savi cada dia”. I aquí l’aportació de la cultura és clau: pot generar saviesa, esperit crític, curiositat i creativitat. Com també ho és la relació entre educació i creativitat. Sir Ken Robinson deia que l’escola és responsable de la limitació de la creativitat dels nens i nenes. El nou paradigma pot dependre d’una educació més creativa i lliure

40 anys del Monstre de les galetes, la granota Gustavo, Epi i Blas, la gallina Caponata i els seus amics

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Sembla que les paraules televisió i educació no poden anar juntes, sembla que haguem oblidat que la televisió és una eina més que es pot utilitzar, també per educar. Aquests darrers dies l’emblemàtica sèrie Barri Sèsam celebra el seu 40è aniversari. Va ser la primera sèrie pensada per educar a través de la televisió. Els divertits i acolorits monstres ens van ensenyar a comptar, les lletres de l’abecedari, els colors, les formes…, més tard, a duu una dieta equilibrada (fins hi tot el Triki va canviar les galetes per la fruita!) i fins hi tot s’han atrevit a explicar la crisi mundial.

Més tard han vingut altres productes també pensats per educar com per exemple El món del Beakman, per a més grans, o més recentment laserie granadina Pocoyo. Sigui com sigui, cal reconèixer el mèrits dels primers, de Barri Sèsam i dels seus creadors: el productor televisiu Joan Ganz Cooney i el titellaire Jim Henson; i encoratjar als creadors televisius a no oblidar la part més educativa que ofereix aquest mitjà i apostar per productes de qualitat que permetin donar un plus a l’entreteniment pur i dur i oferir a petits i grans un valor afegit.

I és que no em negareu que a l’entrar a Google aquests darrers dies i veure els personatges entre les lletres del famós buscador no heu retornat, ni que sigui una mica, a la vostra infància i heu somrigut davant l’ordinador? És inevitable! El Monstre de la Galetes –Triki-, Draco, Elmo, la granota Gustavo o Epi i Blas són alguns dels nostres peluts, simpàtics i eternament joves, referents televisius. Segur que més d’un, ni que sigui de reüll i dissimulant, veu avui l’especial d’aniversari que emet TVE (16.00h). Feliços 40!!!

Barri Sèsam