No pensis en un elefant

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Es veu que la monarquia espanyola no ha llegit Lakoff. Els hagués anat bé fer cas del cèlebre títol d’un dels seus llibres “No pensis en un elefant”.

S’haguéssin estalviat alguns maldecaps.  I és que la casa reial espanyola està de pega, aquests darrers dies estan patint la crisi del “gatillazo” quan encara no han sortit de la imputació del gendre Urdangarin que els va fer afirmar aquella sentència de dubtosa credibilitat: “la justícia és igual per a tots”.

Els ciutadans espanyols estan patint una de les pitjors crisis dels últims 100 anys, escoltant cada dia que s’han d’estrènyer més i més el cinturó, la reputació internacional pels terres, el carisma dels dirigents també, més de 5 milions d’aturats, desnonaments diaris, sous cada dia més baixos i… el rei, de cacera major al Delta de l’Okavango.

Una casa reial en hores baixes – si vol perpetuar l’anacronisme que suposa la mateixa institució – ha de donar exemple, ara més que mai.  Ser “campechano” no li salvarà eternament un rol que al segle XXI no té justificació. I, com bé deia Lakoff, les metàfores són cabdals per a l’opinió pública. Imaginar-se el monarca espanyol caçant elefants a Botswana mentre aquí les estem passant magres té delicte per l’obscenitat del cost, per l’inoportú del moment… però no ens oblidem del mal que fa a moltes consciències pensar que algú gaudeix matant un ésser viu tan preciós.

Jo he tingut l’immens plaer de viatjar unes setmanes al Delta de l’Okavango fa pocs anys. És un paradís terrenal, un paratge on els elefants són els veritables reis de la selva – un lleó mai no s’atreviria a atacar-los – als Parcs naturals de Chobe i Moremi. No puc entendre com algú que va allà no es queda meravellat amb la bellesa del lloc i té la sang freda d’agafar una escopeta i trencar aquella pau…  L’escopeta nacional del Berlanga es va quedar curta!

Objectiu: carregar-se els elefants!

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

La setmana passada vaig assistir a un curs de màrqueting aplicat a les indústries culturals. Els formadors van insistir en que el nou màrqueting, orientat al consumidor, es basa en casar les noves tendències de la societat, amb la voluntat creativa dels artistes (o dels empresaris, en el cas d’una empresa no cultural). És a dir, l’artista ha d’anar un pas per endavant de la societat, però ha de saber veure què és el que demana el públic, quines són les noves tendències, i adaptar-ho a les seves inquietuds creatives.

En aquest sentit, els formadors van posar com a referent el Cirque du Soleil, una companyia que va saber veure allò que demanava el públic, va vaticinar que la societat ja no volia veure elefants (i animals en general) al circ, i va unir aquests desitjos amb la seva proposta artística.

El mateix dia, en una conferència al Col·legi de Periodistes, un important consultor de mitjans animava als presents a “carregar-se els elefants” dels seus productes. Amb aquesta metàfora feia referència un cop més al Cirque du Soleil. El consultor es referia aquesta vegada als diaris, i animava a periodistes i editors a renovar les estructures tradicionals i arcaiques dels actuals mitjans. Per a ell, els “elefants” eren les divisions rígides en seccions (societat, cultura, esports…), els dissenys clàssics i tradicionals (plantilla estàtica amb idèntica tipografia i caixes dia rere dia) i la separació dels periodistes segons la seva funció (digitals, redactors, fotògrafs, grafistes…).

Que en un sol dia t’esmentin dues vegades el Cirque du Soleil vol dir que la companyia ha fet molt bé la seva feina (descartem l’opció que el circ es dediqui a pagar comissió a tots els formadors del país).

Així que des d’A Portada us animem a carregar-vos els vostres “elefants”!