10 qüestions a tenir en compte per a finançar el teu projecte cultural

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat 19 d’octubre ens vam trobar unes 150 persones a una jornada impulsada per l’SDE: “Finançament per a empreses culturals”. Una jornada molt densa, amb molts números, tant poc atractius moltes vegades per la “gent de la cultura”. Tot i així, molt interessant  com a catàleg d’opcions, i, sobretot com a recordatori de la importància de prendre’s seriosament la gestió econòmica de l’empresa i la revisió de les necessitats financeres. Apunto 10 aportacions interessants:

  1. El pressupost anual que tots hem d’afrontar properament ha d’anar acompanyat de la revisió de les necessitats financeresde la teva empresa. Hi han espais institucionals com www.accio10.cat que donen suport a les persones que plantegen el seu model de negoci i les seves necessitats financeres.
  2. Al iniciar un projecte que depèn de suport institucional, cal tenir en compte la línia ideològica del govern, que, evidentment, marca el caràcter de les ajudes publiques: actualmentdesenvolupament tecnològic i internacionalització(exportació) són dos factors claus que han d’acompanyar la teva idea.
  3. Malgrat l’estat actual de la banca i la poca concessió de crédit hi han altres vies per obtenir finançament a través d’entitats publiques, com són, el Instituto de Crédito Oficial l’ Institut de Finances de Catalunya.
  4. En cas que el problema sigui la necessitat d’un aval, existeixen les agències d’aval. Exemple n’és Avalis SGR
  5. Els business angels són una bona opció. A l’hora de presentar un projecte a un grup de business angels, és molt important elfeeling amb el projecte.
  6. Al presentar-nos a un business angels hem de treballar un bonpla de negoci, ara bé, clar i sintètic a la primera pressa de contacte.
  7. Per a un business angel és molt important qui està darrera de la proposta: currículums dels implicats i  – sobretot – dedicació exclusiva al projecte proposat.
  8. A banda de les fórmules habituals de finançament, sorgeixen noves iniciatives de crowdfunding molt interessants, com,www.verkami.com. El crowdfunding permet finançar projectes de creació a través de mecenes que aporten un import econòmic per a que es pugui desenvolupar l’obra.
  9. La difusió del projecte que cerca finançament a través de crowdfunding és a càrrec de l’artista. L’artista ha de crear comunitat amb les seves eines de difusió i a través de la sevaagència de comunicació.
  10. La crisi econòmica ha reduït les possibilitats de finançament a tots els nivells. I, evidentment, a les empreses culturals. Això ens ha de portar a ser capaços de generar nous espais de relació – com han començat a treballar la gent de www.verkami  – . Hem de ser creatius.

La cultura ha d’estar atenta als canvis del món, i aprofitar el seu valor per incidir en altres àmbits històricament més estàtics. Quina ha de ser la relació entre les expressions culturals i les famílies, els governs, i fins i tot, les empreses? Què pot aportar la cultura a l’àmbit de l’empresa? Seguim pensant….

La Cultura: clau del segle XXI. Reflexions sobre el futur

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat mes d’octubre naixia a Barcelona el Cercle de Cultura una “com una entitat de caràcter privat i associatiu, independent”, i aquesta setmana vam gaudir amb la presència del seu president Pere Vicens que ens va explicar  el projecte.

Aquesta nova iniciativa de la societat civil té l’objectiu de participar en la vida pública i d’esdevenir  un espai de diàleg i de debat a favor de la cultura, augmentant la seva presència i reconeixement en la vida social de catalana.

Els seus fundadors són personalitats de l’àmbit cultural com Pere Vicens –president- , Ferran Mascarell i Xavier Bru de Sala – vicepresidents- , el secretari Daniel Martínez – president de Focus-. La junta formada per 20 membres inclou noms d’àmbits diversos com el cineasta Francesc Bellmunt, Salvador Sunyer -director del festival Temporada Alta-, Montserrat Moragas -directora de la Llibreria Laie-, Imma Tubella -rectora de la UOC-, Antoni Vila-Casas -president de la Fundació Vila-Casas-, Toni Cruz -president de la productora audiovisual Endemol- o Elvira Vázquez -president de la Fundació El Molino-.

Per exposar la necessitat d’articular un lobby de pressió en l’àmbit cultural, Pere Vicens va reflexionar entorn del moment de canvi de que es viu en el sector cultural, influït sobretot pels avenços tecnològics. Va exemplificar aquest canvi, amb la revolució que viu actualment el sector editorial amb l’aparició del llibre digital que ha capgirat les relacions entre editor, autor i públic. Aquest canvi de paradigma, ha portat a l’aparició de fenòmens editorials com “El libro sin nombre”. Cal, doncs, una adaptació ràpida de tots els agents que participen en el sector cultural: gestors, industria, per tal d’adaptar-se a les necessitats del públic.

En aquest sentit, Pere Vicens, apuntava la necessitat d’enfortir la salut cultural del país a través de:

-    Educació. Cal que la cultura tingui una forta presència en totes les etapes del sistema educatiu .
-    Internacionalització. No podem viure només del mercat interior, cal fer una indústria forta i obrir mercats, per després poder fer bons productes pel país. Ser ambiciosos: Ex. No tindrem una industria cinematogràfica forta fins que no busquem els millors actors, els millors directors, etc. i després pensem com distribuirem el producte. Mai al revés.

La solució passa, per tant, per esforçar-se, ser ambiciós i adaptar-se al context canviant mantenint sempre la il•lusió per la cultura

Per fer front a la incertesa, durant els propers mesos el Cercle de Cultura debatrà entorn de les següents temàtiques:

  • El desenvolupament de la cultura en tots els seus vessants: art, indústria, patrimoni,pensament, creació i mercat, així com les interrelacions entre cultura, ensenyament i ciència.
  • Les estratègies de foment de la cultura, tant en les iniciatives públiques com en la societat i el mercat.
  • L’establiment de polítiques culturals avançades i consensuades.
  • Esforç per la millora de l’educació. Augmentant la presència de les arts i cultura en totes les etapes educatives.
  • Desplegament de iniciatives de potenciïn la creativitat.
  • Potenciació de la capitalitat de Barcelona, sense oblidar les necessitats del territori.
  • Augment de l’equilibri i cooperació del les  iniciatives entre el sector públic i cultural.
  • L’assumpció per part dels mitjans, del seu paper mediador, productor i distribuïdor de continguts culturals.
  • Aprofitament de sinèrgies entre diferents àmbits com l’educació, cultura, ciència i tecnologia.
  • Impuls dels processos de transformació de l’intercanvi cultural i la digitalització.
  • Creació d’un marc econòmic i fiscal que afavoreixi la creació i les industries culturals.

Una bona iniciativa que permet agrupar i potenciar esforços en un sector tan important pel nostre país com la cultura.