Una Marta Carrasco sorprenent i d’allò més “tenetera”

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

El passat dissabte vàrem poder veure, en estrena, el nou espectacle de la Cia. Marta Carrasco al Festival TNT 2011. Una Marta que ha decidit prendre’s la vida amb humor i ironia. Una Marta diferent, marcada per un fet que li ha canviat la vida: la mort del seu pare.

Durant l’any el CAET no descansa! Segueix produint i programant espectacles dignes de l’adjectiu “ teneter”. Per exemple, aquest dissabte 15 d’octubre podreu veure La Trilogia del Poeta produïda, de Pablo Rosal i dirigida per Xavier Martínez, una producció de CAET i  Corcada Teatre.Tot i que ens intenta convèncer que l’espectacle és d’humor, vital i alegre; té moments foscos, tristos, melancòlics on es percep la pèrdua, la foscor, l’enyorança,… on intuïm un homenatge clar i evident al seu pare.

L’espectacle titulat No sé si..ha estat produït pel CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Salometa SL. Està protagonitzat per dues germanes bessones, una de 120 quilos i l’altra de 56. La primera, interpretada pel brillant actor Albert Velasco que impressiona pels múltiples registres que pot arribar a portar a terme dalt de l’escenari, i l’altre per Marta Carrasco. Dues bessones que juguen a la vida, que juguen amb la vida. I no entenen perquè la gent i l’entorn les veu diferents, si són bessones! Després d’estrenar al Festival TNT de Terrassa, la podreu veure al Temporada Alta avui 11 d’octubre i tot seguit recorrerà diverses sales com el Centre Cultural de Vilanova del Vallès (CCVV) i Ca l’Estruch de Sabadell. No sé si… és una magnífica mescla d’escenografia innovadora, bonica i coherent; qualitat artística i emoció a la bena.
A part de l’estrena de Marta Carrasco, al Festival Terrassa Noves Tendències s’han pogut veure altres propostes també molt sorprenents com la dansa per ésser sentida de la Cia. Nicole Seileramb l’espectacle Amauros o el festí gastronòmic Extraprdinario delColectivo Babazorro. Totes elles propostes d’allò més “teneteres” coproduides pel CAET. Al web www.caet.com trobareu més informació sobre el TNT 2011. Un any més Terrassa ha acollit un TNT excitant, emocionant, al límit de les fronteres d’allò conegut que no ha deixat indiferent a ningú.

Visita fugaç al Festival de San Sebastià

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Donosti és un dels pocs llocs que conec que tot i amb un cel gris i amenaça de pluja no perd el seu encant, un dia ennuvolat no empobreix el paisatge de la platja de la Kontxa o l’ambient dels carrers de la part vella. Passejant a la vora del mar cantàbric arribarem al conegut Peine del Viento, l’escultura del basc Eduardo Chillida que s’adapta de tal manera en el paisatge del salvatge cantàbric, que no podem imaginar l’absència de les tres escultures. Després de fer la foto de rigor, desistint de les manobres per encabir les tres escultures a l’enquadrament de la nostra càmera, girem cua i travessem la platja d’Ondarreta, seguint per la Kontxa i fins arribar a veure el Kursaal. Si arribem “al cubo”, tal i com diuen els donostiarres a la seu principal del Festival, de nit el trobarem il·luminat de groc i decorat amb unes grans lletres que anuncien que ens trobem a la 58 edició del Festival de Cinema de San Sebastián. D’aquesta manera, el paisatge del Kursaal il·luminat es converteix també en parada obligatòria si volem tenir una foto representativa de la nostra visita a Donosti. Un cop allà, avancem pel pont il·luminat per fanals que ens porten per una catifa negra a les principal sales de cinema.


Aquesta capital del cinema mundial acull cintes de tot el món i aquest any tres pel·lícules catalanes estaran presents a la secció oficial: Elisa K; Bicicleta, Cullera, Poma i Pa Negre, que de moment estan deixant molt bones impressions entre el públic i la crítica. La representació que tenim doncs, deixa palesa la qualitat del cinema al nostre país. La secció Oficial es completa amb títols espanyols com El Gran Vázquez o la basca Aita i films provinents d’Argentina, Japó, França, Alemanya, Mèxic o Corea del Sud, entre d’altres. Tot i que l’expectativa del festival es troba en aquests títols, entre els que es troba el guanyador de la Concha de Oro, personalment quan vinc al Festival prefereixo veure els films de la secció Zabaltegi, que normalment seran més difícils de veure en cinema.

Malauradament, al  festival d’enguany he pogut veure molt pocs films, però puc recomanar especialment Abel, dirigida pel també actor Diego Luna i Rompecabezas, un film que ja es va poder veure a l’edició anterior del festival dins de la secció Cine en Construcción. Els dos films, provinents de llatinoamèrica contenen un esperit positiu i una qualitat d’històries que deixarà als espectadors amb molt bon sabor de boca.

A més, la 58 edició del Festival presenta una retrospectiva completa a l’obra del director Don Siegel, creador d’obres de serie B i impulsor de la carrera de Clint Eastwood com a actor i director. Una revisió de l’obra del director que va tenir gran influència sobre el cinema de gènere amb un punt de vista inconformista al llarg de tres dècades.

Després de pocs (massa pocs) dies al Donosti Zinemaldia no puc evitar esperar amb encara més ganes el Zoom Festival Europeu de Cinema per a Televisió que es durà a terme del 3 al 7 de novembre a Igualada i que promet també aportar films de gran qualitat, en aquest cas a l’àmbit de les tvmovies, un gènere en alça en aquests últims a Espanya i Europa.

Bona convivència al Primavera Sound

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Durant tres dies, més de 240 grups van mostrar el millor de si mateixos a Barcelona. Alguns amb més èxit que d’altres, està clar. La última edició del Primavera Sound va reunir més de 100.000 persones que van gaudir als set escenaris d’un èxtasis continu i d’una convivència que ens segueix demostrant el civisme d’un lloc com Barcelona. Estaven tots… els moderns, els més hippies, els més “casual”, els a-moderns, els locals, els estrangers, els més tecnos, els fidels a Pixies (que eren tots!), els de Pet Shop Boys… però a mi em segueix sorprenent el civisme i la grata convivència en esdeveniments multitudinaris com aquest.

Barcelona propicia aquest tipus d’esdeveniments i es caracteritza per oferir durant tot l’any convocatòries massives, ja siguin festivals, esdeveniments comercials o festes locals tradicionals, on la bona convivència i el clima festiu són una característica ja assumida. El que és cert, és que crec que en molts altres llocs del món no es podria aglutinar tanta gent al mateix lloc, amb el mateix grau de “convivència agermanada”. Per tot això et vull felicitar, Barcelona!!! I ara… a ballar amb el Pixies!