La cultura, element disruptiu per a la comunicació corporativa

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Avui hem organitzat al Col·legi de Periodistes (@Periodistes-org) un col·loqui-dinar sobre CultHunting (@culthunting) i el que la cultura pot aportar d’innovació a la comunicació corporativa.

Hem tingut tres ponents de luxe, els directors de comunicació del Mercat de les Flors, del Teatre Nacional, i de la Fundació MACBA. Tots tres, han dedicat un sentit record a l’Anna Lizaran al qual ens afegim de tot cor. Gràcies Annita, per tot el que ens has donat!

Pepe Zapata (@pepezapata), dircom del Mercat de les Flors (@mercatflors), afirma que l’element disruptor de l’artista pot ajudar l’empresa a trobar noves respostes als seus reptes. Comenta que les organitzacions no busquen noves vies de patrocini sinó compartir projectes culturals. Ens recorda el Cluetrain Manifesto: les marques són converses. Per tant, cal tenir molt clar els valors (diferencials) que guien aquestes converses. La clau de la comunicació – corporativa i també cultural – és connectar comunitats. Cal generar engagement amb els públics, clients o usuaris.

Consol Vancells (@cvancells), dircom del Teatre Nacional (@teatrenacional) ens explica que el que la cultura pot aportar a l’empresa és compartir valors. L’empresa s’ha de preguntar quins són seus valors i si es vol comprometre amb la comunitat. És imprescindible aquest plantejament previ per donar sentit a la imprescindible col·laboració del sector privat, públic, cultural i la societat. Cal que tothom hi guanyi perquè tingui sentit.

Respecte de la comunicació cultural, comenta Vancells que l’objectiu no és vendre, la venda (d’entrades, abonaments, experiències) és la conseqüència d’una bona estratègia de comunicació. La campanya de comunicació més eficient no val diners ni es pot pagar i es diu boca-orella. El teatre és el 3D de tota la vida, l’experiència del directe és impossible de substituir. El teatre i la cultura aporten veritat – no es pot enganyar des de l’escenari – i això és el que la gent busca avui. Les empreses que busquen veritat, la poden trobar en l’art i la cultura.

Vancells fa referència a frase de Felix Muñoz, ex-dircom de Coca-cola: “No és una època de canvi, és un canvi d’època”. El sistema capitalista actual no funciona – diu la Consol-, l’hem de repensar entre tots, tots som agents del canvi. I en aquest canvi hem de prioritzar els valors, la veritat i les persones. Per començar amb el canvi recomana un vídeo inspirador de Simon Mainwaring, ànima del projecte We First (@wefirst): “From Me First to We First”.

Clou el torn de presentacions David Camps (@David_Camps), director de comunicació i patrocini de la Fundació MACBA (@MACBA_Barcelona), entitat que recentment ha celebrat el 25è aniversari. Camps afirma que cal posar en valor el que la cultura pot aportar al branded content i a la innovació a l’empresa. Davant la pregunta de què esperen avui les marques, comenta que una gran majoria demanen l’accés a un nou públic que els resulta atractiu i eines per gestionar i protegir la reputació corporativa. Aquests són els motius, però qui i perquè es pren la decisió d’inversió cultural dins les empreses? Camps ens diu que no sempre és el president o CEO, sovint també influeixen els directors de comunicació, RSC… Per als primers el motiu principal són les relacions que poden establir mitjançant el patrocini o mecenatge, per als segons la decisió pot estar més vinculada als valors i retorn de la inversió que els aporta vincular-se a un projecte cultural. Relacions o valors són la base de la motivació d’una acció cultural.

Les empreses avui dia, a més, volen projectes a mida, diu Camps. El patrocini del segle xxi requereix noves estructures a les entitats culturals. La figura del fundraiser o feefinder serà cada dia més rellevant. Acabem amb una nota negativa tot i que previsible, Camps comenta que l’esborrany de la Llei de Mecenatge està aturada al Ministeri d’Hisenda i que no espera que s’aprovi en aquesta legislatura…

La importància de conèixer el nostre públic

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Llegint l’últim número de la revista C84 d’AECOC m’he trobat amb un article ben interessant sobre la tecnologia aplicada al consum. Dues propostes de Danone per conèixer millor al consumidor i atraure’l cap a les neveres de iogurts. Aquestes dues eines són el Shopper Lab i l’Eye-Tracking. La primera és una sala virtual amb tecnologia 3D per fer possible un “passeig” per la botiga i comprovar com el consumidor avalua l’impacte de nous productes o canvis d’ubicació abans d’aplicar el canvi a la botiga.

L’altre, i més interessant, consisteix en una eina amb tecnologia d’infrarojos que permet veure el que el comprador està mirant. D’aquesta manera és poden avaluar ubicacions, cartelleries o quina ha estat la presa de decisions.

Cada vegada és més important conèixer qui és, què fa i què mou el nostre consumidor per afavorir la compra. Això el màrqueting de productes de consum ho té ben clar i la tecnologia li està ajudant.

Com podem aplicar la tecnologia per conèixer més el nostre públic? Existeixen maneres de conèixer el nostre públic encara que el nostre producte no es trobi en un supermercat? Quines experiències coneixeu en aquest sentit? Des d’aPortada estem treballant en un nou servei adreçat a conèixer millor els nostres públics, ben aviat us el presentarem.

El teatre que segueix omplint teatres

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Fa pocs dies es clausurava la 23a edició de La Mostra d’Igualada – Fira de Teatre Infantil i Juvenil on s’han pogut veure una cinquantena de propostes a la programació oficial. 26.000 espectadors van poder gaudir de primera mà del centenar de representacions que es van fer a la capital de l’Anoia entre el 19 i el 22 d’abril.

Enguany, un dels fenòmens que ja despuntava en edicions anteriors, s’ha fet més evident que mai: companyies i professionals que fins ara no es dedicaven al teatre familiar, per a tots els públics o infantil i juvenil (que cadascú triï l’etiqueta que més li agradi), s’hi comencen a dedicar. És el cas, per exemple, del darrer premi Ciutat de Barcelona de dansa, Thomas Noone que va estrenar Balbir, el meu avi, o de la Factoria Escènica Internacional (FEI), de Carme Portacelli que va representar L’Ogret a La Mostra d’Igualada o els ja consolidats Teatre al Detall que a la fira de teatre infantil i juvenil plantejaven la història de El Llepafils, entre d’altres. També tenim el cas d’Oriol Broggi –Premi Ciutat de Barcelona de teatre- que a més de proposar amb la Perla 29 un altre infantil, en aquesta ocasió també hi va pujar a sobre l’escenari.

Oriol Broggi i Rosa Gàmiz, dos actors consolidats que també fan espectacles per a tots els públics.

Oriol Broggi i Rosa Gàmiz, dos actors consolidats que també fan espectacles per a tots els públics. 

És evident que en els temps que corren cal reinventar-se i treballar propostes per a nous targets. I el teatre per a tots els públics és un bon camí, ple de propostes innovadores i de qualitat. De fet, les arts escèniques per a tots els públics continuen essent una oferta cultural amb gran demanda que segueixen omplint teatres d’arreu del país. I que així sigui per molt anys!

@—–`–,—–

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquesta rosa virtual del títol indica que s’apropa Sant Jordi i els pobles i ciutats de Catalunya s’afanyen a tancar agendes farcides de xerrades, presentacions de llibres, narracions de contes i de tot d’activitats vinculades amb la literatura que culminaran el 23 d’abril amb les tradicionals parades de llibres i roses.

I les xarxes socials no són alienes a aquest fet. Us vull parlar de dues iniciatives de dues de les meves ciutats (la primera, de naixement, i la segona, d’adopció després de treballar en unes extraordinàries i intenses Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela).

Rosa virtual del 324

A Cerdanyola del Vallès, els twittaires locals encapçalats per Xavi Olivé (@xaviolive),Anna Rodríguez (@AnnaRodriguezAl) i una servidora (@gemmamoncho), i amb la coordinació del community manager de l’Ajuntament de Cerdanyola (@Cerdanyola) de la ciutat hem posat en marxa una iniciativa per piular col·laborativament un text el dia de Sant Jordi, recuperant d’aquesta manera l’esperit literari d’iniciatives que s’havien dut a terme al municipi com l’Operació 2.000 que va aconseguir l’any 2000 que en quatre mesos es llegissin tants llibres com habitants tenia la ciutat, o les 24 hores de lectura sense pausa. Hem triat el hasthag #stjordicdv i s’estan buscant voluntaris.

D’altra banda, a Valls, les llibreries i els canals 2.0 Visita Valls han posat en marxa un concurs de microrelats. Es tracta d’enviar textos de mida de tweet amb el hashtag #stjordivalls. Les narracions es recullen a la pàgina de Facebook Visita Valls i al perfil de Twitter (@visitavalls). Més endavant els llibreters locals triaran les quatre millors narracions i les premiaran amb lots de llibres.

Aquests en són només alguns exemples de les iniciatives 2.0 que s’estan posant en marxa per Sant Jordi. N’hi ha moltes més. Ens expliqueu la vostra? Us proposem fer-ho amb el hahstag #stjordiaportada

Entre tots, fem un gran Sant Jordi, també 2.0.

Després del Màrqueting… Potencialitats de la Realitat Augmentada

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Gràcies a aquesta nova tecnologia podem afegir informació visual a la realitat existent a temps real, amb només una càmera de vídeo, un monitor i un PC estàndard amb la llicència de Realitat Augmentada instal•lada. Això és el que ens ha explicat el nostre amic d’InnovaeVisión al tast d’aPortada que va comentar ahir el meu company Carlos Villanueva. Jo vaig assistir a aquest Tast, i més enllà dels fantàstics exemples que ens va mostrar Xavier Riba (@xavi_riba), m’he quedat pensant en la potencialitat que una tecnologia d’aquest tipus pot tenir quan s’apliqui a altres àmbits. Riba va citar alguns exemples, però em va deixar, sobretot, amb el cuc d’investigar possibles mons allunyats del màrqueting i la publicitat. En el meu cas, almenys, i per deformació professional, m’és inevitable pensar en la quantitat de possibilitats que la realitat augmentada ens pot proporcionar a professionals del món de la comunicació, el màrqueting, etc. i que estan més que a la vista. Tot això, però, em duu a pensar també en quines possibilitats i ajudes podrien proporcionar a àmbits com el científic, mèdic, educatiu, planificació, urbanístic i una llarga llista d’etcètera. La tecnologia té les seves pegues i les noves ulleres de Google em generen tanta sorpresa com preguntes sobre el seu ús i el canvi de la relació de les persones amb el seu entorn. Però sense entrar en polèmica, crec que aquests tecnologies porten indiscutibles beneficis que ens hem d’apropiar com a professionals, i que també poden apropiar-se entitats públiques, institucions i empreses en pro d’una gestió més eficaç i d’una comunicació més educativa. Us deixo amb aquest aquesta inquietud i amb alguns articles que m’han semblat interessants que parlen de com s’estan aplicant la realitat augmentada en altres àmbits com l’educació, la planificació urbana, la cirurgia

També recomano la pàgina web d’aumenta.me que exposa diversos casos sobre realitat augmentada i educació, i el blog d’Enrique Dans que tracta sobre reconeixement facial.

Participació 2.0: un vestit fet a mida

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

“Quan obres la caixa de la participació has de saber què vols fer. Molts l’han obert sense saber què fer-hi i aquest no és, ni molt menys, el millor camí”. Amb aquesta declaració de principis van començar la seva exposició @mariafa @losilux al #tastcom de dimecres 7 de març. Elles són Maria Farràs i Lucia Calvo, coordinadora del CCCB Lab i responsable de participació al CCCB respectivament. Van venir a@aPortadaCat  a parlar d’estratègies i processos participatius a la xarxa i ens van explicar la seva experiència al CCCB. També els vam fer una entrevista que hem resumit en el següent vídeo:

Després de les seves múltiples vivències, @mariafa i @losilux són molt clares: a l’hora d’impulsar la participació 2.0 cal fer un pla de comunicació que tingui en compte el Qui, el Què, l’On, el Com i el Perquè. No es tracta de participar per participar, sinó que per cada projecte es fa un vestit a mida: es planteja si cal participació i de quin tipus.

  • El Qui: en funció dels temes i objectius d’un projecte es generen unes comunitats de participació o unes altres.
  • El Què: per a cada comunitat es pensa una estratègia específica. Algunes tenen Facebook i Twitter, d’altres només Facebook o Twitter, n’hi ha que també pengen d’un bloc i d’un compte a Delicious, etc. En altres paraules, cada comunitat del CCCB és un món. De fet, n’hi ha de molt consolidades i d’altres que fa poc que han nascut. El cert és que de comunitats, el CCCB en té un grapat: CCCB EducacióCCCB LabKosmopolisPublic space, etc.
  • L’On: el CCCB aposta per una participació tant presencial com virtual. L’objectiu és que cada cop més les dues estratègies de participació estiguin vinculades.
  • El Com:  es dissenya en funció del projecte, dels recursos disponibles i de la relació entre el CCCB i els usuaris a qui va destinat el projecte. @mariafa i @losilux asseguren que abans de començar un projecte cal saber fins a on es vol obrir la participació i deixar clar les regles del joc entre el CCCB i l’usuari. En aquest sentit, el CCCB fins i tot ha creat un protocol d’actuació a les xarxes socials.
  • El Perquè: el CCCB aposta per la participació per tradició creativa, per l’aposta constant de la cultura participativa i per l’evolució del públic, que està passant de simple espectador a contribuïdor.

 

“Brangulí va ser aquí. I tu?” és un dels exemples de participació que ens van explicar. L’exposició“Brangulí. Barcelona 1909-1945” es va veure al CCCB la segona meitat del 2011. Estava dedicada a l’obra del barceloní Josep Brangulí, un pioner del fotoperiodisme i autor d’algunes de les millors imatges que reflecteixen les grans transformacions, socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el llarg període ple de canvis i conflictes del 1909 al 1945.

A banda de les fotos originals de Brangulí també es va desenvolupar un projecte fotogràfic participatiu anomenat “Brangulí va ser aquí. I tu?”. Per tirar-lo endavant es va contactar amb la comunitat  Barcelona Photobloggers i es va posar en marxa un projecte per tal que els fotògrafs actuals enviessin fotos que reflectissin la manera com ells veuen la Barcelona del S.XXI. Això va implicar crear una web i obrir un grup a Flickr. Per fomentar la participació es van fer un parell de trobades presencials.

Quin va ser el resultat de tot plegat? El CCCB va rebre gairebé 5.000 fotos de 598 autors diferents. Un jurat va seleccionar 324 fotos finalistes, 10 de les quals van ser escollides guanyadores i van ser l’eix central de l’exposició “Barcelona: 2000-2011”, que va conviure amb l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”.

Afirmen @mariafa i @losilux que “el 2.0 és una actitud, una manera de fer, d’incloure a la gent al CCCB. Quan obres la caixa de la participació ja no la pots tancar. Quan demanes participar, et poses en una situació d’igual a igual amb el teu usuari”. Aquesta és l’essència de la participació.

Quina acció cultural li proposaries a la teva empresa per a l’any vinent? #ideaculturalxempresa

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

L’equip d’aPortada fa temps que reflexiona sobre els reptes de futur de les empreses. La crisi que estem vivint ens està portant a canvis importants. I aquests canvis se centren, sobretot, en la gestió de les persones i la humanització de les marques.

Les empreses han passat els últims anys fent centenars d’estudis de consumidors, focus groups, tests a cegues… Coneixen perfectament el seu públic extern, però els treballadors són encara uns grans desconeguts.

Com pot una marca saber quina és la seva cultura corporativa real si no coneix la identitat social i cultural dels seus treballadors? Com es pot treballar l’alineament i motivació interna sense saber quin és l’ADN intern?

Les empreses han d’establir diàlegs amb els seus públics, interns i externs, i aquests han de ser coherents. Per gestionar el nostre relat corporatiu i parlar de manera eficaç hem de saber amb qui ho fem. Cal, per tant, disposar d’una anàlisi dels estils de vida i identitats sòcio-culturals dels treballadors de l’empresa.

Pensem que la cultura – entesa com a l’estil de vida de les persones, la seva identitat social – és l’eina cabdal que ens permetrà aquest alineament intern a les empreses. És per això que volem llançar una campanya. Volem demanar idees culturals per aplicar a les empreses que puguin suposar un avenç en diferenciació, participació o motivació interna. Quina iniciativa cultural t’agradaria que fes la teva empresa l’any 2012?

Ens ajudes a fer una llista de bons propòsits culturals? El 2012 aPortada té el bon propòsit d’intentar que les empreses s’apropin a la cultura.  Ens hi ajudes amb una bona idea?

A través de les xarxes socials i amb l’etiqueta #ideaculturalxempresa comparteix bons propòsits culturals. Amb les millors propostes us desitjarem un 2012 ple de cultura i marca interna. Teniu temps fins el dilluns 12 de desembre per a enviar-nos propostes.

 Quina és la teva #ideaculturalxempresa ?

Objectiu: carregar-se els elefants!

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

La setmana passada vaig assistir a un curs de màrqueting aplicat a les indústries culturals. Els formadors van insistir en que el nou màrqueting, orientat al consumidor, es basa en casar les noves tendències de la societat, amb la voluntat creativa dels artistes (o dels empresaris, en el cas d’una empresa no cultural). És a dir, l’artista ha d’anar un pas per endavant de la societat, però ha de saber veure què és el que demana el públic, quines són les noves tendències, i adaptar-ho a les seves inquietuds creatives.

En aquest sentit, els formadors van posar com a referent el Cirque du Soleil, una companyia que va saber veure allò que demanava el públic, va vaticinar que la societat ja no volia veure elefants (i animals en general) al circ, i va unir aquests desitjos amb la seva proposta artística.

El mateix dia, en una conferència al Col·legi de Periodistes, un important consultor de mitjans animava als presents a “carregar-se els elefants” dels seus productes. Amb aquesta metàfora feia referència un cop més al Cirque du Soleil. El consultor es referia aquesta vegada als diaris, i animava a periodistes i editors a renovar les estructures tradicionals i arcaiques dels actuals mitjans. Per a ell, els “elefants” eren les divisions rígides en seccions (societat, cultura, esports…), els dissenys clàssics i tradicionals (plantilla estàtica amb idèntica tipografia i caixes dia rere dia) i la separació dels periodistes segons la seva funció (digitals, redactors, fotògrafs, grafistes…).

Que en un sol dia t’esmentin dues vegades el Cirque du Soleil vol dir que la companyia ha fet molt bé la seva feina (descartem l’opció que el circ es dediqui a pagar comissió a tots els formadors del país).

Així que des d’A Portada us animem a carregar-vos els vostres “elefants”!