Entendre a utilitzar Internet

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Internet és notícia, és el que llegim als diaris, escoltem a la ràdio o mirem per la televisió. En els últims temps, Internet és gairebé omnipresent a les nostres vides. Pot formar part de l’actualitat per ser un dels majors responsables de les revolucions a diferents països àrabs però també ho és pel sorgiment de noves lleis que limiten els seus usos, intentant regular una nova plataforma que sembla irregulable.

El més important a Internet és entendre’l a utilitzar. És massa difícil lluitar contra Internet, hem d’explotar el seu potencial, tant des d’institucions, empreses, artistes com de particulars. Hem de fer una mirada de fons i deixar volar la nostra creativitat, perquè és a partir d’aquesta mirada positiva i activa amb la que crearem noves maneres de veure el món.

Posarem per exemple el món de la cultura. Moltes vegades quan pensem en cultura s’entén que el sorgiment d’aquesta nova plataforma li ha estat perjudicial, ens venen al cap paraules com “propietat intel·lectual”, “SGAE” o ”Sinde”. Però si ens desfem dels prejudicis inicials, recordarem com en els seus inicis (i actualment també) xarxes com MySpace van ajudar a donar notorietat a noves bandes encara desconegudes. Però Internet no només suposa una oportunitat per principiants de la cultura, sinó que també Festivals ja consagrats de l’escena catalana fan servir xarxes com Spotify per donar a conèixer els artistes que hi participaran, així ho ha fet des de fa uns anys el Mercat de Música Viva de Vic o recentment el famós Festival Coachella ha retransmès per Youtube i gairebé ininterrompudament els concerts més importants del festival. I no cal que el producte sigui modern i destinat per a joves, l’explotació de les xarxes també funciona amb la Música Clàssica, com és l’exemple de la iniciativa Orquesta Sinfónica de Youtube en la que 101 músics de 33 països es van reunir a Sydney per realitzar un festival de gairebé una setmana que posteriorment es va penjar a la xarxa, així com es va retransmetre en directe el seu últim concert i fins i tot la mateixa plataforma et convida a improvitzar davant una pantalla d’ordinador amb un mòvil o un paper com a únic instrument.

Així doncs, siguem creatius amb Internet i busquem noves maneres de difondre la cultura per la xarxa de manera activa i positiva.

 

Participació 2.0: un vestit fet a mida

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

“Quan obres la caixa de la participació has de saber què vols fer. Molts l’han obert sense saber què fer-hi i aquest no és, ni molt menys, el millor camí”. Amb aquesta declaració de principis van començar la seva exposició @mariafa @losilux al #tastcom de dimecres 7 de març. Elles són Maria Farràs i Lucia Calvo, coordinadora del CCCB Lab i responsable de participació al CCCB respectivament. Van venir a@aPortadaCat  a parlar d’estratègies i processos participatius a la xarxa i ens van explicar la seva experiència al CCCB. També els vam fer una entrevista que hem resumit en el següent vídeo:

Després de les seves múltiples vivències, @mariafa i @losilux són molt clares: a l’hora d’impulsar la participació 2.0 cal fer un pla de comunicació que tingui en compte el Qui, el Què, l’On, el Com i el Perquè. No es tracta de participar per participar, sinó que per cada projecte es fa un vestit a mida: es planteja si cal participació i de quin tipus.

  • El Qui: en funció dels temes i objectius d’un projecte es generen unes comunitats de participació o unes altres.
  • El Què: per a cada comunitat es pensa una estratègia específica. Algunes tenen Facebook i Twitter, d’altres només Facebook o Twitter, n’hi ha que també pengen d’un bloc i d’un compte a Delicious, etc. En altres paraules, cada comunitat del CCCB és un món. De fet, n’hi ha de molt consolidades i d’altres que fa poc que han nascut. El cert és que de comunitats, el CCCB en té un grapat: CCCB EducacióCCCB LabKosmopolisPublic space, etc.
  • L’On: el CCCB aposta per una participació tant presencial com virtual. L’objectiu és que cada cop més les dues estratègies de participació estiguin vinculades.
  • El Com:  es dissenya en funció del projecte, dels recursos disponibles i de la relació entre el CCCB i els usuaris a qui va destinat el projecte. @mariafa i @losilux asseguren que abans de començar un projecte cal saber fins a on es vol obrir la participació i deixar clar les regles del joc entre el CCCB i l’usuari. En aquest sentit, el CCCB fins i tot ha creat un protocol d’actuació a les xarxes socials.
  • El Perquè: el CCCB aposta per la participació per tradició creativa, per l’aposta constant de la cultura participativa i per l’evolució del públic, que està passant de simple espectador a contribuïdor.

 

“Brangulí va ser aquí. I tu?” és un dels exemples de participació que ens van explicar. L’exposició“Brangulí. Barcelona 1909-1945” es va veure al CCCB la segona meitat del 2011. Estava dedicada a l’obra del barceloní Josep Brangulí, un pioner del fotoperiodisme i autor d’algunes de les millors imatges que reflecteixen les grans transformacions, socials, urbanes i industrials que va patir Barcelona en el llarg període ple de canvis i conflictes del 1909 al 1945.

A banda de les fotos originals de Brangulí també es va desenvolupar un projecte fotogràfic participatiu anomenat “Brangulí va ser aquí. I tu?”. Per tirar-lo endavant es va contactar amb la comunitat  Barcelona Photobloggers i es va posar en marxa un projecte per tal que els fotògrafs actuals enviessin fotos que reflectissin la manera com ells veuen la Barcelona del S.XXI. Això va implicar crear una web i obrir un grup a Flickr. Per fomentar la participació es van fer un parell de trobades presencials.

Quin va ser el resultat de tot plegat? El CCCB va rebre gairebé 5.000 fotos de 598 autors diferents. Un jurat va seleccionar 324 fotos finalistes, 10 de les quals van ser escollides guanyadores i van ser l’eix central de l’exposició “Barcelona: 2000-2011”, que va conviure amb l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”.

Afirmen @mariafa i @losilux que “el 2.0 és una actitud, una manera de fer, d’incloure a la gent al CCCB. Quan obres la caixa de la participació ja no la pots tancar. Quan demanes participar, et poses en una situació d’igual a igual amb el teu usuari”. Aquesta és l’essència de la participació.