La cultura, element disruptiu per a la comunicació corporativa

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Avui hem organitzat al Col·legi de Periodistes (@Periodistes-org) un col·loqui-dinar sobre CultHunting (@culthunting) i el que la cultura pot aportar d’innovació a la comunicació corporativa.

Hem tingut tres ponents de luxe, els directors de comunicació del Mercat de les Flors, del Teatre Nacional, i de la Fundació MACBA. Tots tres, han dedicat un sentit record a l’Anna Lizaran al qual ens afegim de tot cor. Gràcies Annita, per tot el que ens has donat!

Pepe Zapata (@pepezapata), dircom del Mercat de les Flors (@mercatflors), afirma que l’element disruptor de l’artista pot ajudar l’empresa a trobar noves respostes als seus reptes. Comenta que les organitzacions no busquen noves vies de patrocini sinó compartir projectes culturals. Ens recorda el Cluetrain Manifesto: les marques són converses. Per tant, cal tenir molt clar els valors (diferencials) que guien aquestes converses. La clau de la comunicació – corporativa i també cultural – és connectar comunitats. Cal generar engagement amb els públics, clients o usuaris.

Consol Vancells (@cvancells), dircom del Teatre Nacional (@teatrenacional) ens explica que el que la cultura pot aportar a l’empresa és compartir valors. L’empresa s’ha de preguntar quins són seus valors i si es vol comprometre amb la comunitat. És imprescindible aquest plantejament previ per donar sentit a la imprescindible col·laboració del sector privat, públic, cultural i la societat. Cal que tothom hi guanyi perquè tingui sentit.

Respecte de la comunicació cultural, comenta Vancells que l’objectiu no és vendre, la venda (d’entrades, abonaments, experiències) és la conseqüència d’una bona estratègia de comunicació. La campanya de comunicació més eficient no val diners ni es pot pagar i es diu boca-orella. El teatre és el 3D de tota la vida, l’experiència del directe és impossible de substituir. El teatre i la cultura aporten veritat – no es pot enganyar des de l’escenari – i això és el que la gent busca avui. Les empreses que busquen veritat, la poden trobar en l’art i la cultura.

Vancells fa referència a frase de Felix Muñoz, ex-dircom de Coca-cola: “No és una època de canvi, és un canvi d’època”. El sistema capitalista actual no funciona – diu la Consol-, l’hem de repensar entre tots, tots som agents del canvi. I en aquest canvi hem de prioritzar els valors, la veritat i les persones. Per començar amb el canvi recomana un vídeo inspirador de Simon Mainwaring, ànima del projecte We First (@wefirst): “From Me First to We First”.

Clou el torn de presentacions David Camps (@David_Camps), director de comunicació i patrocini de la Fundació MACBA (@MACBA_Barcelona), entitat que recentment ha celebrat el 25è aniversari. Camps afirma que cal posar en valor el que la cultura pot aportar al branded content i a la innovació a l’empresa. Davant la pregunta de què esperen avui les marques, comenta que una gran majoria demanen l’accés a un nou públic que els resulta atractiu i eines per gestionar i protegir la reputació corporativa. Aquests són els motius, però qui i perquè es pren la decisió d’inversió cultural dins les empreses? Camps ens diu que no sempre és el president o CEO, sovint també influeixen els directors de comunicació, RSC… Per als primers el motiu principal són les relacions que poden establir mitjançant el patrocini o mecenatge, per als segons la decisió pot estar més vinculada als valors i retorn de la inversió que els aporta vincular-se a un projecte cultural. Relacions o valors són la base de la motivació d’una acció cultural.

Les empreses avui dia, a més, volen projectes a mida, diu Camps. El patrocini del segle xxi requereix noves estructures a les entitats culturals. La figura del fundraiser o feefinder serà cada dia més rellevant. Acabem amb una nota negativa tot i que previsible, Camps comenta que l’esborrany de la Llei de Mecenatge està aturada al Ministeri d’Hisenda i que no espera que s’aprovi en aquesta legislatura…

Les noves possibilitats de relació amb l’espectador a través dels canals de venda propis

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

 

Durant dos dies hem estat presentant a diferents persones el nou projecte d’aPortada Comunicació, www.cultcities.com. Es tracta d’un programa que permet gestionar les dades dels públics culturals de manera professional amb l’objectiu d’optimitzar l’ús posterior per a una comunicació efectiva.

Hem tingut el plaer de conèixer diverses iniciatives tecnològiques molt interessants, d’una banda, les plataformes de gestió integrals d’equipaments i d’altra banda, les famoses empreses de “ticketing”. Algunes ja consolidades com www.entradas.com i d’altres més innovadores sota el meu punt de vista com www.ticketea.com o www.koobinevent.com. És cert, tothom vol tenir dades: els teatres, els festivals, i, evidentment, les mateixes empreses de “ticketing” volen tenir les dades. La possibilitat de gestionar la relació de l’acte de la compra amb el client és un privilegi que ja feia molt de temps que s’estava cercant des dels espais i institucions escèniques. Algunes institucions com la Diputació de Barcelona han impulsat línees de subvencions molt clares adreçades a facilitar la incorporació de sistemes propis en equipaments.

És un gust veure com Catalunya es posiciona a Espanya com una comunitat innovadora pel que fa a la gestió cultural, a la incorporació de sistemes de gestió professionals. Una comunitat que es preocupa per com millorar la relació amb els seus públics. La pregunta clau és quines possibilitats ofereix un ticketing propi per a la configuració d’un criteri de relació amb els nostres públics. Alguns punts importants a tenir en compte:
1. L’eina de venda pròpia és un privilegi per a l’obtenció de dades personals bàsiques: DNI, NOM I COGNOMS, CODI POSTAL, E-MAIL. En l’acte de la compra no es pot demanar més.
2. També es pot extreure la informació pròpia de consum: quant, quan, com, preferència en l’espai, etc.
3. Aquesta informació és molt important però s’ha de traduir en la possibilitat d’una millor segmentació en la comunicació amb aquestes persones.

Cal complementar amb una eina CRM. Es tracta de comunicar-te amb aquestes persones i obtenir més informació per després segmentar: els hàbits, els gustos, les tendències, les barreres al consum, les motivacions, etc. D’aquesta manera, les eines de ticketing faran un gran servei a la difusió de l’equipament.
1. Segmentant guanyem: proximitat, efectivitat, confiança, etc.
2. L’èxit que motivarà la compra recau en construir un diàleg de tu a tu amb els persones.
3. La venda es motiva a través del preu, de les recomanacions, de la publicitat, però, sobretot, a través d’una relació que es va construint.

Si, a més, compartim la informació de preferències amb altres, podrem:
- Tenir informació no només dels clients sinó dels que no ho són.
- Per tant, pensar en la possibilitat d’ampliar els nostres públics.
- Pensar estratègies publicitàries i, fins i tot, de programació, adequades a la voluntat de l’espectador.

CultCities és el primer CRM pensat específicament per a la gestió de públics culturals.

Llancem nous projectes per a la cultura… Els voleu conèixer?

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Aquest mes d’octubre estem d’estrena. Llancem dues iniciatives en què hem estat treballant molts mesos i de les quals n’estem molt satisfets.

La primera surt a la llum amb el suport de la Llotja de la Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una jornada d’inspiració orientada a directius d’empresa per donar conèixer les possibilitats que ofereix la cultura com a motor d’innovació a l’empresa. Hem pensat mai com la cultura ens pot ajudar a generar canvis, millorar la motivació dels equips, augmentar la visibilitat o generar noves idees?

Sota el títol de CultHunting Day en una intensa jornada el divendres 23 de novembre presentem casos d’empreses que han apostat per la cultura com a estratègia corporativa, diàlegs inspiradors entre artistes i emprenedors, més de 20 idees d’artistes pensades per donar solucions a l’empresa…

Convidem creadors que tinguin una proposta que pensin pot donar solució a un repte del món de l’empresa que enviïn propostes a través del web del CultHunting Day per ser una de les 20 idees que es presentaran a un centenar de directius en aquesta jornada.

El nom de CultHunting ve de la cerca de noves tendències a les empreses a partir de la cultura. L’art és pura creativitat i un motor d’innovació que també pot ajudar les empreses. Entreu a culthunting.com per a més informació.

La segona és una plataforma de CRM per a Ajuntaments i entitats. Amb el nom de CultCities, identitats culturals ofereix un estudi de perfils culturals, una plataforma de gestió de dades i enviaments.

En temps de tempesta sortim a la mar i fem noves propostes. Perquè quedar-se quiet no és mai la millor solució, perquè tot és possible i perquè sabem què necessiten els nostres clients, aquest mes neixen dos nous projectes aPortada. Embarqueu amb nosaltres?