La importància de conèixer el nostre públic

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Llegint l’últim número de la revista C84 d’AECOC m’he trobat amb un article ben interessant sobre la tecnologia aplicada al consum. Dues propostes de Danone per conèixer millor al consumidor i atraure’l cap a les neveres de iogurts. Aquestes dues eines són el Shopper Lab i l’Eye-Tracking. La primera és una sala virtual amb tecnologia 3D per fer possible un “passeig” per la botiga i comprovar com el consumidor avalua l’impacte de nous productes o canvis d’ubicació abans d’aplicar el canvi a la botiga.

L’altre, i més interessant, consisteix en una eina amb tecnologia d’infrarojos que permet veure el que el comprador està mirant. D’aquesta manera és poden avaluar ubicacions, cartelleries o quina ha estat la presa de decisions.

Cada vegada és més important conèixer qui és, què fa i què mou el nostre consumidor per afavorir la compra. Això el màrqueting de productes de consum ho té ben clar i la tecnologia li està ajudant.

Com podem aplicar la tecnologia per conèixer més el nostre públic? Existeixen maneres de conèixer el nostre públic encara que el nostre producte no es trobi en un supermercat? Quines experiències coneixeu en aquest sentit? Des d’aPortada estem treballant en un nou servei adreçat a conèixer millor els nostres públics, ben aviat us el presentarem.

Cantants virtuals, un dels fenòmens culturals dels darrers anys. El cas de HATSUNE MIKU

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

Estem vivint en una societat on la recerca de la innovació, d’allò mai vist, d’allò trencador és l’objectiu de molts de nosaltres. Si apliquem aquesta premissa al mon de la cultura ens trobem davant de fenòmens com el de la cantant japonesa .

Hatsune Miku és un ésser virtual que canta, balla i omple estadis de fanàtics seguidors de la seva veu sintètica, tecnològica i per tant inhumana. A Japó ha estat, i segueix essent, tota una estrella de la música. Com qualsevol cantant amb èxit té els i les seves “fans”, una empresa de managementdarrera, el seu merchandising, i el que xoca més, un equip de gent treballant per a ella organitzant-li i produint-li els seus concerts i la seves gires.

L’empresa Crypton Media va ser la creadora de la  cantant Hatsune Miku el 2007. Aquest nom, en japonès, significa quelcom similar a “primer so del futur”. Va engendrar una diva de la tecnologia. Per crear a la Hatsune Miku va utilitzar la veu de Saki Fujita, una actriu japonesa de doblatge.

Hatsune té una imatge de jove sexy de 16 anys amb dues cues llargues i una dolça veu de soprano. És capaç de cantar qualsevol cançó que li demanin els seus fans, sempre que abans l’hi hagin facilitat la lletra i les notes. No obstant, no perdem de vista, que no deixa de ser una aplicació que qualsevol de nosaltres pot utilitzar per crear cançons noves o fer que interpreti els nostres èxits preferits. Vocaloid és el software que utilitza per sintetitzar lletres i melodies de les cançons, al qual se li sumen tècniques d’animació CGI 3D i altres utilitzades en cine i videojocs. El programa està especialment adaptat per interpretar el que es coneix com J- Pop, la tipologia de cançó que es pot escoltar en els jocs japonesos d’animació.

Hatsune no està sola en l’estrellat virtual. Arrel de seu èxit dins del Pop japonès, Crypton ha anat llançant altres cantants virtuals, masculins i femenins, com per exemple Kagamine Rin o la Len. I ja ha anunciat que té previst seguir llençant-ne mentre les nostres societats segueixin consumint aquest sorprenent producte cultural.

A continuació facilito un enllaç d’un dels concerts de la Hatsune Miku a Japó. Crec que una imatge de la reacció del públic en un concert de la Hatsune val més que mil paraules.

http://youtu.be/diLq7nHNpOk

Personalment trobo increïble l’avanç de la tecnologia en aquest sentit i en faig una valoració molt positiva del seu us en el terreny musical. No obstant, tinc el dubte de com valorar el fanatisme d’humans vers un ésser virtual. Com un personatge de ficció crea fans, genera públic que es gasta els diners per una entrada d’un concert d’una cantant que és una imatge animada, omple estadis que coneixen a la perfecció les cançons, com hi ha adolescents que s’enamoren de la cantant com si fos de carn i óssos, etc… Em pregunto, estem perdent el nord? Sigui com sigui, hem d’estar preparats perquè aquest és un exemple de producte cultural que veurem en el futur. Aquest i molts altres que encara no ens podem ni imaginar.

Teatre Virtual, La neurociència i la tecnologia experimental aplicades al teatre

FacebookLinkedInMeneameBlogger PostShare

virtual

Aquest mes he assistit per primera vegada a un assaig de teatre on les actrius, els actors, el director i el públic estaven en espais diferents i fins i tot en països diferents.

El grup de Recerca Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Expoerimental de la UB ha presentat el projecte europeu BEAMING sobre la fusió d’escenaris i objectes reals i virtuals en directe. Aquesta tecnologia genera la sensació d’estar físicament en un lloc remot amb altres persones, semblant a la teleportació.

Per mostrar aquesta tecnologia s’ha dut a terme una sessió de teatre virtual: una actriu ha estat “teleportada” des de la UB fins a un escenari de la University College de Londres al costat d’un actor anglès on han representat una escena de la pel·lícula d’Annie Hall.

Com a públic podíem escollir quina perspectiva teníem de la sala i el personatge que volíem estudiar o observar.

El sistema combina tècniques d’immersió de realitat virtual, sistemes distribuïts i detectors de moviment corporal.

Tot plegat una clara mostra que les distancies en un futur proper seran unes altres i que els processos de promoció i relacions internacionals exploren nous camins.

Una experiència interessant.